Quadern de viatge (XXIV)

Dimecres, 26. Semblants als cicles vitals, les marees o les fases de la lluna, hi ha uns cicles de lectura que són, alhora, inici i retorn, refugis en la prestatgeria on tenim la certesa de trobar, i retrobar, cau i conhort a les incerteses quotidianes. Lectures que, malgrat les incessants novetats editorials, segueixen essent punts de referència, fars intermitents en la densitat d'una foscor cegadora, respostes a les preguntes elementals, però permanents, que mai no tenen una única resposta o que, potser, no tenen resposta, només interrogació retòrica. Llibres que, en cada relectura, afluixen l'avarícia dels seus significats, s'obren a la domesticitat i al tacte de la comprensió i ens concedeixen plaers secrets que abans ens havien escatimat o no havíem abastat. En el meu cas, l'obra poètica de Joan Brossa, literària, visual i objectual, encara té la capacitat de suggerir-me noves curiositats, d'estimular recerques sense allunyar-me gaire de la meva pròpia multiplicitat personal i del meu entorn més proper, d'obrir portes en parets sense trispol. Visit, un cop i altre, les pàgines d'Els fulls d'Hipnos, del poeta René Char, un dietari de guerra escrit durant una altra ocupació que, sense abdicar de la bellesa, sotmet les seves vivències de lluita en la resistència a una reflexió intensa i poètica, sovint hermètica, sempre apassionada, just en el límit de la fragilitat de la força. Per tancar les meves obsessions he de citar el Llibre del desfici, de Bernardo Soares, heterònim de Fernando Pessoa, tot avançant que la poesia d'Alberto Caeiro, un altre heterònim, no m'interessa gaire. Es tracta d'un diari que mai no esgota la immensa riquesa que conté i que en cada lectura hi trob una obra nova i ignorada, amagada rere les paraules i els conceptes, d'una profunditat tan espessa, que sovint excedeixen la meva capacitat. «Per què escric, doncs? Perquè, pregoner que sóc de la renúncia, no he après encara a executar-la plenament».

Dijous, 27. Tenc a les mans el volum Poetes de Mallorca per la llengua, un projecte impulsat per la plataforma Joves de Mallorca per la llengua. Només l'he fullejat i aviat en faré una atenta i acurada lectura. Ara, però, vull posar de relleu una circumstància que m'ha confirmat una sospita. Si no he comptat malament, cent cinc poetes, i sé que no hi són tots, hem aportat la nostra paraula mitjançant un poema i això significa, definitivament, que en aquest petit país, hi ha més poetes que lectors de poesia.

Divendres, 28. L'amor, el desamor, l'amistat i l'enemistat han de ser sentiments recíprocs per a ser confortables. El conflicte esdevé quan aquests sentiments són unidireccionals i mancats de correspondència. Per aquest motiu crec que l'altre dia em vaig precipitar anunciant el meu propòsit de seguir estimant, malgrat que aquesta emoció tan primitiva em fes vulnerable. He d'aconseguir estimar només les persones que m'estimen i vessar sobre les altres un ventall d'actituds socials de conveniència que no comprometin el meu equilibri sentimental.

Dissabte, 29. He tengut a casa un manobre que es dedica al mateix ofici des de fa trenta anys. És la prova vivent de la fidelitat a la incompetència.