Què volen aquesta gent?

Fins ara, el Ministre de Defensa Eduardo Serra no em queia malament, i em semblava que conduïa amb encert un càrrec que encara és incòmode en aquest país. Un país que va quedar bastant fart i servit de militars després dels ominosos quaranta anys en què, amb mentalitat declarada de vencedors, varen tractar el poble espanyol com a derrotat i es varen deixar manipular i convertir en «la columna vertebral» de l'Estat. Ja fa molts d'anys, vaig escriure que, si una cosa que hauria d'esser el braç, i més si és armat, la convertim en columna vertebral, el resultat ha d'esser per força un monstre deforme i malforjat, incapaç de sobreviure. Els militars demòcrates de l'exèrcit espanyol, que vull creure que avui són majoria, no tenen cap culpa del recel generalitzat entre els ciutadans cap a la seva institució. Però ara no estic atribuint culpes, sinó constatant un fet patent i evident i recordant la seva causa. Els capellans actuals que es prenen seriosament la seva funció tampoc no tenen la culpa que el poble els miri de coa d'ull perquè recorda que els seus antecessors varen convertir la religió en el segon instrument de sotmetiment del poble als designis d'un dictador i els seus sequaços. Però uns i altres, militars i capellans, saben que una de les seves tasques fonamentals dins l'Espanya democràtica era i és recuperar la confiança dels ciutadans. Ho estaven fent de manera exemplar, assumint amb dignitat el seu vertader paper dins la societat, com ha pogut comprovar tot el que en els darrers quinze anys ha estat en contacte relativament freqüent amb uns i altres. Ja havien aconseguit que quedassin reduïts a una minoria insignificant els que no estan disposats a reconèixer-los-n'hi absolutament cap, de paper. I vet aquí que, de sobte, el que, en el cas dels militars, hauria d'esser el primer interessat a promocionar aquesta evolució, ens surt per «peteneres» i, amb una sola frase, tira pel terra els esforços de molts de militars benemèrits i fa ressorgir amb tota cruesa el fantasma d'un exèrcit salvador de la pàtria. I a més, ho fa tergiversant la Constitució. Perquè és cert que, a l'article 8, la Constitució diu que les Forces Armades tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya i defensar-ne la integritat territorial; però llavors, sense solució de continuïtat lògica ni possibilitat de treure-ho de context, afegeix: i l'ordenament constitucional. I l'ordenament constitucional, a l'article 97, diu: «El Govern dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat». Què volen, per tant, aquesta gent del PP? Vol dir el ministre Serra que el Govern està decidit a utilitzar l'exèrcit per reprimir una agressió a la integritat territorial espanyola que de moment no es beslluma per enlloc, o vol advertir del perill que l'exèrcit ho faci pel seu compte? Qualsevol de les dues interpretacions, i no n'hi veig cap altra de possible, me sembla un insult a l'exèrcit. Ja és que no s'estila enlloc del món, però la reacció lògica hauria estat que els militars exigissin la dimissió del ministre Serra.