La notícia de la setmana

El que sí sembla evident és que entre les preferències, la majoria coincidirien amb les que han sortit a les portades dels diaris, les que han ocupat més minuts de ràdio i les que més han destacat als informatius televisius.

Per altra part, també resulta lògic pensar que els mitjans de comunicació segueixen algun criteri a l'hora de dedicar més o menys espai i en millor ubicació o franja horària a una notícia determinada. I un d'aquests criteris ha de ser forçosament l'interès que pugui despertar en la majoria del públic potencial, ja que, molt legítimament, hi ha la pretensió de captar el màxim nombre de lectors possible o, en el seu cas, apujar l'audiència fins on es pugui.

Aquesta forma d'actuar deixa sense cabuda, o amb un espai molt reduït notícies molt importants, però que afecten o interessen només a una minoria. Aquesta és la causa de l'existència de mitjans especialitzats en els àmbits més diversos, que s'orienten cap a un segment específic de la població. Veim, per tant, que la gent dóna més importància al que més surt, però que surt més el que pot importar més gent. Entram, d'aquesta manera en un cercle tancat que se retroalimenta i que fa que, per inèrcia, la societat s'interessi més per determinades facetes de la vida pública i n'obviï unes altres.

Arribats aquí, voldria cridar l'atenció sobre un tema, per mi d'unes repercussions cabdals, i amb tot el dret per obtenir el qualificatiu del títol que encapçala aquest article, però que ha passat sense pena ni glòria a la immensa majoria de mitjans illencs. Es tracta de l'aprovació per part del Senat Italià de la Llei le minoranze linguistiche dello Stato italiano. Això ha estat possible després de passar els seus darrers i accidentats tràmits els dies vint-i-quatre i vint-i-cinc d'aquest mes, i malgrat les maniobres obstruccionistes de la dreta italiana, que va deixar la cambra sense el nombre reglamentari de senadors vàries vegades per impedir-ne la votació.

Aquest esdeveniment representa una passa endavant pels més d'un milió i mig de ciutadans italians que no tenen com a llengua materna l'italià, i entre ells els algueresos, que veuen reconegut el català com una de les llengües protegides per la legislació italiana. Però també és important per tots els catalanoparlants, i en particular pels balears, ja que representa que un altre Estat de la Unió Europea reconeix la nostra llengua en el seu àmbit territorial. I aquest fet pot tenir conseqüències importants de cara al futur dels nostres drets lingüístics davant les institucions europees. Ara, dels quatre estats on està implantat el nostre idioma, ja només en queda un, la ultrajacobina França, per realitzar aquesta passa.