Els mistos del senyor Capellà

El senyor Capellà m'ha donat un disgust de mort. Jo que estava tot gojós perquè alguns lectors dels meus articles m'havien comentat que els agradaven perquè eren molt entenents i escrits en un llenguatge planer! Però a la vista de la interpretació que fa el senyor Capellà de les meves reflexions sobre el nacionalisme, és evident que això és fals, perquè si no, el senyor Capellà mai de la vida no hauria pogut entendre allò que jo no vaig escriure. D'on se deu treure el senyor Capellà que jo he dit que els nacionalistes catalans d'esquerra han de militar en el PSOE? Misteri!, L'única frase del meu article que remotament, remotíssimament, podria donar lloc a una interpretació tan estrambòtica és la que deia que el futur de la nostra nació depèn «únicament de la presència massiva de nacionalistes a tots els partits aquí a Balears», cosa que per cert me sembla tan elemental que crec que fins i tot el senyor Capellà hi hauria d'estar d'acord. La meva tesi era que, si la nostra nació ha de tenir futur, és necessari que tots els illencs, votin el partit que votin, assumesquin el concepte i la voluntat de constituir tal nació. El senyor Capellà la podrà compartir o no, però el que no pot fer per un mínim d'honestedat intel·lectual és atribuir-me coses que jo no he dit. Sobretot quan me vaig limitar a exposar la meva modesta opinió, que no crec que meresqui que el senyor Capellà em vulgui perdonar la vida sense haver-li demanat. Desgraciadament per a mi, perquè vol dir que tenc uns quants anys més que ell, jo ja era nacionalista (català, s'entén) quan el senyor Capellà encara no tenia edat ni de fer la primera comunió. Això vol dir que he tengut força temps per reflexionar sobre una temàtica que sempre m'ha apassionat. Per això estic d'acord amb el senyor Capellà que no té sentit anar amb frivolitats com les que ell prodiga en el seu escrit, ni simplificar demagògicament les coses perquè els comptes surtin al nostre gust. A Balears, com a Catalunya, hi ha hagut una immigració massiva que està emmetzinada d'espanyolisme i que, per la seva extracció social, hauria d'esser en bona lògica un vot d'esquerres. La pregunta que sembla que el senyor Capellà no es sap fer és: Des d'una perspectiva d'esquerra i com a socialistes, què en feim d'aquests votants? Els deixam per impossibles, perquè són espanyolistes, i els abandonam en mans del possible i més que probable Lerroux de torn? O intentam integrar-los en l'acció política impregnant cada vegada més de nacionalisme illenc el partit dels socialistes de les Balears? A Catalunya, els socialistes de nació catalana, conscients del perill de demagògia lerrouxista que podia provocar la divisió dels socialistes en partits diferents en funció de la nació amb la qual es sentien identificats, varen cercar la unió amb la Federació Catalana del PSOE. A pesar d'això, i a pesar del senyor González, una part d'aquest vot espanyolista que, per la seva extracció social, hauria de correspondre en bona lògica al PSC, ha anat a parar a les urnes del senyor Pujol, que bé va anar a les barriades de major immigració a fer mítings en castellà perquè veia que, si no, no guanyava. A Balears, en canvi, una part dels socialistes de nació catalana o mallorquina varen considerar, quan els la vàrem proposar des de la primera Executiva del PSIB amb majoria de membres de tarannà nacionalista, que no havien d'acceptar la unió dels socialistes illencs, decisió al meu entendre equivocada (noblesa obliga), però que vàrem respectar escrupolosament. I vull aprofitar per negar categòricament que mai es produís un intent d'absorció del PSM per part del PSIB, com ha dit frívolament fa pocs dies algun periodista i falsament algun dirigent actual del PSM. Hi va haver una petició de diàleg entre els dos partits sobre aquesta qüestió, diàleg que no es va produir perquè ni tan sols no es varen voler asseure amb nosaltres per parlar-ne. Eren ben senyors de fer-ho, i ja està bé així. Però com que la meva pregunta subsistia, molts de socialistes de nació catalana o mallorquina varen (vàrem, perquè jo era un d'ells) considerar que era millor la segona via que he enunciat. Conscients de les dificultats que trobarien, però també convençuts que era el camí encertat. I així ho han fet de llavors ençà cada vegada més socialistes illencs de nació catalana o mallorquina, sense que els hagin interferit per res en la seva acció a Balears les opinions dels senyors Chaves, Rodríguez Ibarra o Almunia, que per cert han estat sempre respectuosos amb els plantejaments del PSIB. Potser és precisament la presència cada vegada més nombrosa de socialistes de nació illenca dins el PSIB allò que posa neguitós el senyor Capellà fins a fer-lo caure en greus contradiccions: Després d'apuntar amb inadmissible lleugeresa i de resquitllentes alguns temes certament dignes de reflexió, com per exemple les responsabilitats sobre el bunyol d'Estatut que tenim, intentant fer veure que des del PSIB és impossible defensar l'opció nacionalista illenca, reconeix que el President Antich ha fet plantejaments nacionalistes d'ençà que ha format Govern. Lògic: Com que ja fa temps que tenia clar que «una terra es defensa des de la pròpia terra», tot d'una que ha tengut ocasió s'ha posat en feina. Com quedam, senyor Capellà? I per favor: Me cregui que, a aquestes altures de la meva singladura vital, no m'envia a cercar mistos ni el senyor Almunia ni per descomptat el senyor Capellà.