Monarquia republicana

Potser es pot interpretar que hi va haver guanyadors i perdedors després que prop d'un 60 per cent dels ciutadans que acudiren a votar escolliren la monarquia. Però crec més oportú interpretar que la república guanyava independentment que el resultat fos favorable a la monarquia o a la «pseudorepública» plantejada. En aquest moment, Isabel II és un del pocs monarques del planeta, si no l'únic, que té legitimitat democràtica per ser cap d'Estat. En l'actualitat no record que hi hagi cap altre monarca que sigui cap d'Estat per la «gràcia del poble». Els que ho són, ho són per la «gràcia de Déu», per la del «Caudillo» o per la del que formulà la pregunta del referèndum del 1978 que plantejava més o manco així als ciutadans espanyols: «Vol els drets d'un ciutadà d'un estat democràtic llevat del de poder triar cap d'Estat o no els vol?». Isabel II és, d'alguna manera, presidenta de la República Australiana perquè fou escollida per la majoria del poble. Cosa que altres no.