Dimarts, 2. Convidat per l'escriptor Antoni Serra, amic antic de
quan traficava amb llibres, propis i impropis, en el soterrani
d'una inexistent llibreria situada just davant el quarter general
dels comissaris de l'art i l'estètica de la Mallorca assotada per
una epidèmia de vases daurades de pam amb continguts estantissos,
assistesc a la taula rodona que, dins el cicle «Canvi de mil·lenni:
la literatura catalana a debat», pretén analitzar la situació de la
poesia catalana en l'actualitat i, alhora, especular a l'entorn del
seu futur més immediat. Hi participam Bartomeu Fiol, Jaume Pomar,
Miquel López Crespí, Antoni Xumet i jo mateix. Antoni Serra fa de
moderador suplent, davant l'absència del titular, Manel Claudi
Santos, afectat d'un grip, i el públic assistent fa de públic
assistent, amb poc menys de mitja entrada, tot i que els presents
hi són molt presents.
El moderador fa una breu presentació del personal assegut a
l'estrada, o sigui dels poetes. Els poetes fan una introducció més
o manco breu i s'estableix un diàleg amb els concurrents, que
plantegen algunes interessants qüestions que no tenen resposta i
d'altres que en tenen tantes com persones les vulguin contestar.
Les meves conclusions, personals i intransferibles, són: els poetes
mallorquins, els escriptors mallorquins en general, tret d'algunes
excepcions, s'han errat en dos aspectes fonamentals. D'una banda,
en la seva involuntària ubicació física geogràfica. No ajuda gaire
en la difusió de les seves obres viure en la perifèria del les
perifèries, allunyats dels centres de poder editorials i dels
nuclis de poder lector concentrat. D'altra, potser un error ben
voluntari en l'elecció ens ha fet equivocar de literatura. O
aquesta literatura ha malencertat la seva tria d'autors. Pel que fa
a la poesia com a gènere literari, sembla ser que, malgrat les
dificultats respiratòries i la precària salut general que pateix,
el diagnòstic és que sobreviurà el canvi de mil·lenni. Això no
obstant, haurem d'acceptar, com diu mestre Brossa, que «la poesia
no és un art exclusiu de la literatura», que no només els llibres
contenen poesia, sinó que aquesta s'ha expandit vers altres mitjans
i altres llenguatges.
Dijous, 4. Observ amb preocupació que, mentre els mestres
d'obres són en perill d'extinció, augmenta vertiginosament el
nombre d'empreses de construcció. Pertot arreu veig vehicles que
s'identifiquen com a propietat d'empreses constructores, pintats
amb colors institucionals i anagrames corporatius, amb poc gust i
menys imaginació, tot sigui dit. Malgrat no sigui un problema
exclusiu d'aquesta professió, en la meva opinió confirma el triomf
definitiu del nyarro sobre l'aprenentatge. L'actual abundància de
feina en el sector permet que qualsevol peó que sap pastar amb les
proporcions adequades o qualsevol obrer que sap col·locar un mitjà
damunt l'altre i fer una paret recte, vulgui, ben lícitament, això
sí, independitzar-se i constituir una empresa. Ell mateix, dos
cuanyats i un nebot són l'empresa. La meva impressió és que, tard o
d'hora, hi haurà un esclafit, un pet descomunal que ens omplirà de
ciment i, com passa cíclicament, una garbellada tornarà a posar les
coses en el seu lloc exacte.
Divendres, 5 - D'un curset sobre aspectes relacionats amb la
meva professió, trec una sentència que dóna peu a diverses
lectures: «Les creences falses poden generar, i sovint generen,
realitats vertaderes».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.