Per un model de país

Després de més de tres lustres de governs del PP i de tres mesos d'experiència progressista, seria molt trist que el debat sobre l'estat de l'autonomia que comença demà es convertís en una baralla estèril. El més important per a la ciutadania seria que aquesta setmana començàs a prendre cos el model de país estructurat i segur de si mateix que és, en el fons, el que espera el poble d'aquest canvi històric que acabam de viure. Aquí no es tracta de saber si Antich té més armes dialèctiques que Matas, o viceversa. Aquí el que preval és saber si el nou Executiu ja té les idees clares sobre com revolucionarà el transport públic, sobretot a Mallorca, per acabar amb l'actual caos rodat, que està convertint en irrespirable aquesta terra. Aquí el que compta és saber si ja es tenen les idees clares de com es faran els plans per convertir en parcs naturals les serres de Tramutana i Artà, destinades a ser, entre altres indrets que s'han de protegir al màxim, els pulmons d'un país que ha patit l'escomesa del formigó i dels incendis d'una manera esgarrifosa. Aquí el que importa és la constància de com seran defensades amb ungles i dents la nostra llengua i la nostra cultura com a trau essencial per trunyellar una societat civil cohesionada. En uns moments de tanta empenta econòmica com els actuals, el Parlament ha de ser capaç de generar optimisme, véngui del president o d'una oposició que, per sobre de tot, s'ha de preocupar per mostrar un projecte que sigui superior al dels actuals governants. Amb cridòries buides no anam enlloc.