Sentir-se mallorquí

Per instint d'autodefensa, quant més creix el projecte humà d'universalitat, quant més s'intensifica la unió dels països que conformen un continent, més creixen, també, els instints separadors i separatistes que volen marcar fronteres, separar pobles, establir diferències irreductibles d'idioma, de raça, de cultura, etc. Vora tots aquests corrents d'opinió, que són ben legítims i poden significar progrés, s'alça la xerrameca popular, com la d'aquell peninsular que, perquè li agraden «de la mar, el mero y de la tierra, el carnero» ja se sent molt mallorquí. Així, davant un bon marisc, seria més gallec que na Rosalia. Idò...