Les riques se'n van de «mani»

Dimecres de la setmana passada Palma va viure una de les manifestacions polítiques més originals i impactants de tota la història democràtica. Desgraciadament la capacitat de sorpresa en aquest fi de mil·lenni ja està molt minvada perquè tal esdeveniment no ha merescut gaire atenció informativa o d'opinió. Llàstima perquè s'ho valia, l'espectacle. La cosa va anar així. Unes 40 persones, en la seva majoria dones de mitja-alta edat i d'alta-altíssima condició econòmica, residents (dir-los veïnades faria com a lleig) a la zona més rica de Palma, s'encordaren a uns arbrets que existeixen per devers la seva distingida àrea de residència (dir-li barriada seria com a molt groller). La protesta, feta en un estil pseudo-Greenpeace canviant les cadenes per les delicades cordetes venia motivada perquè resulta que don Joan Fageda, que és aquell home que fa com si fos batle de Palma i que per cert per devers aquella zona el voten massivament, vol arrabassar un parell de dotzenes d'arbres que les senyores troben que fan guapo. Ja abans de les eleccions municipals feren arribar cortesment el seu malestar a l'Ajuntament i les nostres sol·lícites primeres autoritats immediatament convocaren una reunió amb els residents. En aquella reunió de la més selecta societat, a més de les senyores i dels representant de Cort, també hi havia els senyors, més d'un dels quals llegí la cartilla a don Joan (ells no pogueren anar a la «mani» jardino-ecologista perquè devien estar molts ocupats incrementant patrimoni, i ves a saber si qualcun fent urbanitzacions). El resultat va ser que el pla de reformes de la zona, que implicava la desaparició dels arbrets ditxosos, es va ajornar. Han passat les eleccions i don Joan torna a la càrrega. Les senyores, ben justament indignades, decidiren també passar a l'acció. Dit i fet. Es vestiren, com les fotos de l'esdeveniment en donen fe, amb les millors gales, ulleres de sol de les de marca exclusiva, pentinat de pelu de les de a 1.000 peles el bon dia, i amb les predisposició d'ànim de la seva infantesa quan les monges les duien d'excursió («nos lo hemos pasado muy bien» va avaluar com a resum de la jornada reivindicativa una de les activistes) agafaren els atapins, possiblement després d'enviar la schica a fer la compra, i a encordar-se als arbrets s'ha dit. No massa temps, però, perquè les obligacions socials són moltes, així que l'encordada s'hagué de reduir als imprescindibles minuts per posar per a les fotos i prou. Però poca broma amb les senyores perquè no només són loewe-ecologistes, sinó també armani-solidàries amb el cabrum que tenim el vici de viure a llocs deplorables. Des d'aquest ferm compromís social li han dit a l'Ajuntament que se'n dugui els 700 milions de pessetes, que pensava gastar-se per allà, cap altres zones «más necesitadas» de Palma. Generoses que són. Que vagi alerta don Joan perquè com continuï volent tractar aquesta distingida àrea de residència com si fos una barriada qualsevol, segur que la pròxima passa serà fer-li un pintada a ca seva. Això sí, amb una Waterman d'or, amb acurada caligrafia, sobre un paper exclusiu, ben emmarcadeta i decorosament penjada al replà. I és que la classe, obliga.