La situació esportiva del Reial Mallorca comença a ser preocupant. L'equip no respon a les expectatives, i es comencen a fer fortes les crítiques per la manca de reforços que estiguin a l'alçada de Marcelino i Dani, venuts a molt bon preu; i per la contractació d'un entrenador desconegut que, fins i tot, té problemes per acreditar a la Federació la seva categoria. L'arribada del millor jugador de la història del futbol mallorquí, Miquel Àngel Nadal, tampoc no ha resultat un revulsiu, segurament perquè el manacorí s'integrà en la plantilla en el darrer moment i encara no ha tingut temps per adaptar-se als nous esquemes de joc.
Tanmateix, era lògic esperar que en algun moment es faria figa i el Mallorca travessaria hores baixes. I és precisament en aquest moment quan els clubs i les seves aficions han de demostrar la seva vàlua.
Ningú no pot abandonar el Mallorca. Els jugadors, els tècnics i, especialment, el propietari, tenen l'obligació de donar la cara i fer apujar la moral. Això comença per posar a retxa Burgos, el porter nouvingut, a qui no es pot permetre que critiqui, com va fer dissabte, l'equip mèdic del club. L'afició té, així mateix, un paper important en aquest moment. Ara més que mai s'ha d'entregar en cos i ànima a l'equip. Els bons alens no són aquells que es donen quan es guanya, sinó quan la derrota es comença a fer pesada. Entre tots hem de treure el Mallorca endavant. Si no, la història "la trista història del Mallorca" es repetirà.
