El Govern progressista té tres àmbits en els quals s'anirà escrivint en bona mesura el seu èxit o fracàs. Un és el cultural-lingüístic, un altre l'urbanístic i el tercer el turístic. En aquest darrer, precisament, és on pareix que s'han desfermat les primeres fregades ideològico-político econòmiques. Primer va ser l'ecotaxa i ara les cases de lloger. L'anunci que des de la Conselleria d'Agricultura, del PSM, s'assumeix la tesi de les cases de lloger rústiques ha provocat la dura reacció del sector de l'agroturisme que s'ha manifestat radicalment en contra. Caldrà veure com enfoquen el problema des de la Conselleria de Turisme, del PSIB, que pareix que és la que al cap i la fi hauria d'acceptar o no el peculiar sistema. No cal ser massa desperts per imaginar que des del PP es donarà suport a les tesis del representants dels vigents agroturismes. Al capdavall, les diverses interpretacions posen de manifest l'enfrontament entre models socioeconòmics i ideològics diferents. Per una banda, l'agroturisme tal i com funciona a Mallorca és una oferta turística d'èlit que els qui l'ofereixen pretenen salvaguardar i que està en consonància amb el model conservador que el PP ha impulsat durant els darrers anys: més segones residències, més turisme de més alt poder adquisitiu que afegir al de sol i platja... Des de petits grups, com els que posaren en marxa la fins ara fracassada experiència del lloguer de cases rústiques a través de la xarxa «Mallorca Verda», ideològicament identificables com a nacionalistes partforanistes, es defensa un model de «vertader» turisme de pagesia que consistiria a atreure un tipus especial de visitants que pagaria per gaudir (o sofrir, segons es miri, però en qualsevol cas pagaria per això) d'uns dies fent de pagesos o gairebé, a cases de pagès que es llogarien a tal efecte. Complementant aquesta idea, des de la Conselleria ja s'ha anunciat la revisió de la normativa actual d'agroturisme per fer-la més dura i acabar amb el model exclusiu de turisme «elitista» (en paraules del conseller Mayol) que és ara, i ampliar-la a la «gran majoria de pagesos». Veurem com acaba la cosa. Políticament té un interès evident. Des dels sectors agroturístics actuals s'ataquen les pretensions de fer cases del loguer amb criteris que paradoxalment fins fa dos dies només eren defensats per l'esquerra i l'ecologisme: no més places turístiques. Des dels sectors agronacionalistes es defensa com a complement de renda dels pagesos. Tot un dilema pel govern Antich. Sigui quina sigui la solució, si és que n'hi ha, hauria de passar per no perdre de vista tres aspectes fonamentals. Un, que a una illa on gairebé no queden pagesos i que l'activitat econòmica del sector primari és marginal, parlar d'agroturisme (en qualsevol fórmula possible) és més un segell decoratiu que altra cosa. Dos, que per petit que fos el nombre de places turístiques noves amb aquestes cases de lloguer, serien això: més places. I tres, que si els pagesos (però no «la pagesia», que és un concepte abstracte i molt discutible en aquesta Mallorca d'usos urbans generalitzats) requereixen d'ajudes econòmiques, perquè si bé és un sector econòmicament molt migrat, socialment és necessari, aleshores que s'establesquin els sistemes de forma clara i directa que els permetin continuar dignament amb la seva feina. amb la seva, que és fer de pagesos, i no de posaders-pagesos.