La bona decisió de Cirer

L'actual delegada del Govern no podia aspirar a presidir el partit amb el suport de Gabriel Cañellas, a qui sempre ha demostrat una lleialtat incondicional. I era previsible que no podria «integrar-se» en la candidatura de Matas que, per no entendre, encara no ha entès que les eleccions les perden aquells que perden el poder. Cirer, de fet, només tenia una sortida digna, i l'ha presa.

En aquest moment, el PP no té cap altra alternativa immediata que no sia Jaume Matas. És clar, tanmateix, que l'expresident haurà de donar la talla per molts de costats. Primer ha de passar per un congrés difícil, perquè molts l'acusaran d'haver conduït el partit a la divisió i a l'oposició. Després, se li exigirà ser un bon director del grup parlamentari popular i un gran reorganitzador del partit caigut en hores baixes. Quasi res.

No és estrany, així, que Cirer i altres dirigents populars repleguin veles i quedin a l'expectativa de veure com s'ho fa l'expresident en aquesta complicada travessia del desert. Ells saben que d'aquí a tres anys hi ha un nou congrés que elegirà el candidat i que, per llavors, Matas ja haurà tingut temps per haver après el significat de la paraula «integració» o haver desaparegut del mapa.