La preestrena

Per això l'organització els va muntar una festa al castell: els havien de compensar de qualque manera, i a Bellver no varen deixar entrar la premsa perquè no poguessin sentir les opinions menys diplomàtiques que se solen emetre amb la desinhibició que provoquen un parell de copes.

La promoció ha lobotomitzat el públic, i el sentit crític ha desaparegut a cops de pel·lícules xereques amb molts de milions al darrere. Buñuel, a l'estrena d'Un ca andalús, es va presentar al cinema amb les butxaques plenes de pedres, per evitar reaccions airades. Avui a ningú no se li acudiria insultar el director en sortir d'una preestrena. Queda fatal flastomar empolaïnat com exigeix l'ocasió. A més, no es pot fer un mal paper, que si quedes malament poden no tornar-te a convidar i quedar exclòs del cercle pintoresc que enfila el passadís de l'estora vermella. No estic demanant violència: simplement, sinceritat. I, desenganyem-nos: Lucas no és Oliveira i, per tant, no cal dir que t'agrada si t'avorreix als deu minuts.

Alguns, amb dos dits de seny, anaren a la festa sense el pas previ per la sala. Començada la pel·lícula, eren al cafè de davant el cine, estalviant-se un film que ni els anava ni els venia. En arribar els autocars, pagaren i travessaren cap al cinema sense nom, des d'on varen poder partir cap a Bellver. ...I això és l'estiu a l'Illa: moltes cares guapes, molta festa per a gent de fora que ve al paradís. Dijous es va poder veure: Madrid era a Palma, com en molts dies d'agost, per demostrar que poden colonitzar, a més dels clubs nàutics, les sales de cine.