La terra buida

12/08/99 0:00

A la Mallorca d'avui, l'allau de canvis genera una angúnia difusa. L'eufòria econòmica "creixem massa" no acaba d'amagar del tot el malestar dels mallorquins que tenen la sensació d'una acceleració descontrolada que els podria dur al desastre. El desemparament genera ànsia de seguretat, de valors ferms, de referents estables. La nostra gent es nega a viure a la intempèrie i cerca, a les palpentes, una llar acollidora. A l'escola "quan la ràdio parlava de Franco" ens adoctrinaren en el patètic orgull del patriotisme espanyol. Després aprenguérem a llegir pel nostre compte i descobrírem que Antonio Cánovas del Castillo "un dels pares fundadors de la dreta espanyola!" havia sentenciat que «son españoles los que no pueden ser otra cosa». Els deliris franquistes feren d'Espanya un inhòspit casal, barreja grotesca de quarter i seminari. Fa uns anys, el socialisme intentà allò de «modernitzar Espanya». Els mallorquins, però, han deixat, en bona part, de sentir Espanya com un referent de seguretat. Marginals dins l'àmbit espanyol, necessiten un recer avinent. Madrid és lluny i, al cap i a la fi, hi comanden uns altres. Per entrar al refugi salvador convé tenir-ne la clau. La llar, per acollir-nos, ha de ser pròpia i pròxima.

Enmig de la tempesta anguniosa dels grans canvis, millor un petit port, segur i nostrat. Mentre Mallorca els fuig de les mans, els mallorquins parteixen a la recerca d'una identitat on protegir-se de les agitacions del temps present. El nacionalisme local és un bon lloc on abrigar-se. Ofereix identitat històrica i comandar a casa nostra. La seva incidència és creixent, elecció rere elecció. La identitat, però, es fa més còmoda si té uns enemics precisos. Els alemanys "aclaparats pel seu passat recent" s'han convertit en el cap de turc del localisme identitari. El radicalisme localista ha escampat el mite de l'alemany ric i prepotent que, amb la llei del mercat a la mà, desposseeix els pobres mallorquins de la terra sagrada. Mentre avançam cap a una Europa de ciutadans iguals, a casa nostra es reclamen lleis contra la terrorífica colonització germànica de la Roqueta. Els profetes del localisme voldrien que, per llei, els nostres indígenes tenguessin el dret de vendre sempre car i comprar, sempre també, a baix preu. La terra és, a Mallorca, objecte de totes les nostàlgies. D'espai per viure i treballar s'ha convertit en un fetitxe generador d'irracionalisme. Ara que la civilització pagesa s'ha esvaït, els mallorquins divaguen davant la terra buida. Els camps que ja no es llauren són un bon lloc pel somni i l'enyorança.