De tots és sabut, les velles esperances que coven en el si dels votants d'esquerres i que ara, creim, se'ns presenta l'oportunitat de dur a terme per tal de canviar la fesomia d'aquest mal panorama illenc que ens han deixat. Tot seguit, m'atrevesc a posar-ne en consideració algunes d'elles al nou Govern, tot sabent que la tasca a fer és molt ampla i que falten canviar moltes coses per tal d'endreçar el nostre país i amb l'objecte d'incidir en les «formes i maneres» que han de presidir llur actuació: 1a. Demanda urgent: s'ha de reclamar davant l'Estat central, com a mesura d'urgència, el reconeixement de les Illes com a Comunitat Històrica. Es tracta de palesar una realitat històrica amb tant de dret com el de les comunitats que ja la gaudeixen.

2a. Canvi de denominació segons determinants geogràfics: mentre es tramita l'anterior demanda, els membres del gabinet ja podrien donar exemple amb les seves proclames públiques, orals i escrites, fent referència sempre al nostre «país», en lloc de «comunitat autònoma», "com una cosa de «fet» encara que fent les passes necessàries perquè en un proper futur sigui de «dret»" òbviament, amb l'oportuna esmena a l'Estatut. Se us ha de felicitar per la sensibilitat que heu demostrat només entrar al Govern el fet de substituir «Govern balear» per «Govern de les Illes Balears», però encara us heu quedat curts si consideram que les illes la formen dos arxipèlags, el balear i el pitiús. En aquest sentit i per tal d'evitar no excloure ningú, consider que qualsevol dels nostres consellers, que ho és de totes les nostres illes, s'hauria de referir "quan generalitza" a un sol concepte, curt, senzill i comprensible per tothom que és el de «país», que en el nostre cas ha de ser sinòmin de «comunitat de les Illes Balears i Pitiüses». A part, aquest nostre País li pertany formar part d'un altre ens anomenat «Països Catalans» per identitats de llengua, cultura, història, etc.

3a. Homologar la forma amb les manifestacions públiques de tots els consellers i equips de govern: això és, fixar un codi ètic professional entorn de divulgar la nostra llengua. És depriment la facilitat amb què es giren al castellà alguns dels consellers quan són preguntats pels periodistes i locutors dels mitjans de comunicació illencs però de difusió castellana "una de les tares de la nostra societat en què cal també posar fil a l'agulla i exigir quotes en català. El que ha de ser normal, natural i legalment correcte per un membre d'aquest Govern és expressar-se amb la seva pròpia llengua, a la vegada que compleix un deure de divulgació d'una llengua malaltissa que ha estat maltractada injustament i que roman situada en un nivell inferior. No dubteu que els primers normalitzadors heu de ser vosaltres.