De tots és sabut, les velles esperances que coven en el si dels
votants d'esquerres i que ara, creim, se'ns presenta l'oportunitat
de dur a terme per tal de canviar la fesomia d'aquest mal panorama
illenc que ens han deixat. Tot seguit, m'atrevesc a posar-ne en
consideració algunes d'elles al nou Govern, tot sabent que la tasca
a fer és molt ampla i que falten canviar moltes coses per tal
d'endreçar el nostre país i amb l'objecte d'incidir en les «formes
i maneres» que han de presidir llur actuació: 1a. Demanda urgent:
s'ha de reclamar davant l'Estat central, com a mesura d'urgència,
el reconeixement de les Illes com a Comunitat Històrica. Es tracta
de palesar una realitat històrica amb tant de dret com el de les
comunitats que ja la gaudeixen.
2a. Canvi de denominació segons determinants geogràfics: mentre
es tramita l'anterior demanda, els membres del gabinet ja podrien
donar exemple amb les seves proclames públiques, orals i escrites,
fent referència sempre al nostre «país», en lloc de «comunitat
autònoma», "com una cosa de «fet» encara que fent les passes
necessàries perquè en un proper futur sigui de «dret»" òbviament,
amb l'oportuna esmena a l'Estatut. Se us ha de felicitar per la
sensibilitat que heu demostrat només entrar al Govern el fet de
substituir «Govern balear» per «Govern de les Illes Balears», però
encara us heu quedat curts si consideram que les illes la formen
dos arxipèlags, el balear i el pitiús. En aquest sentit i per tal
d'evitar no excloure ningú, consider que qualsevol dels nostres
consellers, que ho és de totes les nostres illes, s'hauria de
referir "quan generalitza" a un sol concepte, curt, senzill i
comprensible per tothom que és el de «país», que en el nostre cas
ha de ser sinòmin de «comunitat de les Illes Balears i Pitiüses». A
part, aquest nostre País li pertany formar part d'un altre ens
anomenat «Països Catalans» per identitats de llengua, cultura,
història, etc.
3a. Homologar la forma amb les manifestacions públiques de tots
els consellers i equips de govern: això és, fixar un codi ètic
professional entorn de divulgar la nostra llengua. És depriment la
facilitat amb què es giren al castellà alguns dels consellers quan
són preguntats pels periodistes i locutors dels mitjans de
comunicació illencs però de difusió castellana "una de les tares de
la nostra societat en què cal també posar fil a l'agulla i exigir
quotes en català. El que ha de ser normal, natural i legalment
correcte per un membre d'aquest Govern és expressar-se amb la seva
pròpia llengua, a la vegada que compleix un deure de divulgació
d'una llengua malaltissa que ha estat maltractada injustament i que
roman situada en un nivell inferior. No dubteu que els primers
normalitzadors heu de ser vosaltres.
Tomeu Ramis. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.