La guiri, el paper i el Mercedes

I ella va arribar, tota rosseta, lluint bronzejat de raigs UVA, perquè ningú no agafa un bronze com el que duia la xavala en un parell de dies a Palma, i va aturar el cotxe al semàfor.

Era el moment de deixar passar els vianants, així és que aquella escultura nòrdica (almanco el bocí de dona que es veia a través de la finestra del cotxe ho era) es va dedicar a fer la neteja del vehicle.

Va agafar un tiquet de l'ORA amb una finor d'aquelles que feien pensar que era una dona que es mengen els senyals amb tres forquetes i dues culleres, va abaixar el just i necessari la finestreta per tal que no es perdés molt d'aire condicionat del seu Mercedes i el va tirar a l'asfalt. Ja t'arreglaràs Maria Aina.

Molt educadament vaig agafar el paper del terra, la vaig enviar a porgar fum a Alemanya i sabent que era inútil dir-li res el vaig tirar a una paperera propera. Després vaig pensar que tant de bo es peli tota amb tant de sol. Odii les turistes. I més si estan bones.