Socialista

Les raquetes de pàdel ja jeuen al traster familiar, amb el tamagotxi i la cançó de l'estiu passat, i estilistes i parapsicòlegs s'han posat d'acord: l'home de moda de la temporada és socialistadecentre, per obra i gràcia del centre més centre, responsable de l'esponjament del Consolat de Mar. El look engominat s'ha substituït pel de la retallada: Antich, Diéguez, Sampol, Cànoves... la duen amb orgull, la barba, i ja s'han vist assajos de mímesis aquí i allà, sobretot en privat i en la intimitat. Als imberbes els queda el verb i el vestidor.

Davall de cada pedra ara hi ha un socialista, darrere cada mostrador, al volant de cada cotxe. Dur el nin al centre de l'Obra va ser un error d'adolescència, però és que la criatura necessitava disciplina; ara ja es pot confessar que el rólex era realment un trólex, i que l'instrument d'escriptura preferit és el bic cristal. Que realment l'essència de loewe era una imposició de l'amant, tan pija, ella "un altre error: l'esquerra no té amants pijas, és l'amor lliure (algun avantatge hem de tenir, amb aquests rojos)", i que el telèfon mòbil va ser un regal de la llibreria on vàrem comprar les obres completes de l'Escola de Frankfurt, una edició bilingüe en paper reciclat.

A l'acte de presa de possessió no hi vàrem assistir, ocupats com estàvem recomposant la tricolor que, allà pel 78, vàrem arrabassar de les mans del padrí perquè no era el moment "veus com la família sempre ha estat dels altres?" i fent memòria del malament que ho hem passat navegant i jugant al golf totes aquestes dècades, quan del que realment teníem ganes era de llaurar aquella animalada de quarterades per sembrar-hi patates ecològiques.

Ara, més ens val no cremar els carnets, que The Mummy va jurar que tornaria quan sonassin les cornetes: roman enterrat prop de Bunyola, i el mes d'octubre qualque desaprensiu obrirà el sarcòfag, a l'estil de l'Imhotep holliwoodià, i les plagues cauran sobre aquesta terra indefensa. Només queda un dubte: quan torni, serà socialista?