En Jaime Matas s'ha estrellat. Contra aquesta crua realitat de res no valen les potadetes en forma d'anuncis pagats a la premsa dient que ell és el guanyador. Al mes de març, en visita a les colònies, el secretari general del PP, Javier Arenas, va afirmar: No ens preocupa la dimissió de Cañellas. Jaime Matas és un excel·lent aval per repetir la majoria absoluta (sic) ( DdB 02.03.99). A la vista de l'objectiu que s'havia marcat el PP, el fracàs és inapel·lable. Parlar ara que un pacte anti-natura l'ha expulsat del Consolat és penós. El problema d'en Matas i dels seus assessors era que vivien dins una realitat «virtual», dins una bufeta de torronera que ha fet l'esclafit als seus nassos. El setembre de 1998, El Mundo pronosticava: El PP revalida su mayoría absoluta en las islas. Dia 24 de març Illespress afirmava: Arrasan Matas y el PP. Al final, després de sumar i comptar: brrrffff!; tot plegat, un bluf. El bo i millor, però, és que com reconeixia un diputat del PP el dia d'investidura de Francesc Antich: Ni Matas, ni els seus assessors, ni el PP de Madrid han entès absolutament res de res. Com que en Matas encara roman als niguls, ara li direm les causes del seu fracàs: Primer: Les Directrius d'Ordenació Territorial aprovades abans de les eleccions xoquen amb la mentalitat «encimentadora» de l'electorat del PP. Al seu moment Matas va reconèixer que Les Dot són un risc electoral (UH 31.01.99), i a continuació no va fer cas de les advertències de Cañellas. Si hom compara els vots del PP a les europees amb els de les autonòmiques, es veu que Matas ha perdut 10.000 vots respecte de les primeres.

Segon: Des que va esser investit president el 1996, Jaime Matas va rebre dues vegades la Plataforma forastera-botifarra. Amb aquestes audiències, en Matas va donar corda als antimallorquinistes però aquests, una vegada envalentonats, van decidir crear els seus propis partits. Convé recordar, per exemple, que Jerónimo Matamalas, el fundador d'Unión de Centro Balear és un ex-cap de personal de l'Ajuntament de Llucmajor que se'n va anar per trobar el PP «massa» catalanista. UCB els va restar prop de 3.000 vots més.

Tercer: Per definir en Matas, podríem dir que és un pirotècnic inepte a qui els petards exploten dins les mans. Per exemple, les 25.000 persones que dia 12 de novembre de 1998 van sortir al carrer contra la política urbanística expansionista del PP mai no ho haurien fet si el propi Matas l'estiu de 1998 no hagués fet declaracions proteccionistes que després no va poder complir.

Quart: El PP balear té una ferida mortal infringida per Aznar quan l'estiu de 1995 va decapitar Gabriel Cañellas que acabava de guanyar les eleccions per majoria absoluta. Amb aquest acte, Madrid va engegar una espiral imparable de descomposició interna que es va traduir en la dimissió del president Cristòfol Soler l'any 1996 i en les escissions, de moment, del PP a Manacor, Calvià, Alcúdia, Santanyí, Andratx, etc.

I cinquè: L'escàndol dels argentins censats. Tothom sabia que els vots de Formentera eren decisius per decidir la majoria. El nyarro de república bananera pagat per Sa Nostra i organitzat per la consellera Rosa Estaràs i Miquel Segura, és de tal calibre que en recompensa el Pacte de Progrés els hauria de fer un monument. No hi ha cap partit al món que surti indemne d'una tupinada que és destapada per la premsa deu dies abans de les eleccions.

Ja se sap que ningú no vol tenir la culpa d'un fracàs. Després de la derrota, Matas i el seu braç mediàtic han volgut carregar el mort a l'herència deixada per Gabriel Cañellas, a qui han qualificat de «marrullero» (DM 11.07.98). Però això és fals perquè durant tres anys Matas ha fet «mèrits» suficients per tirar-se en contra la societat civil. Des del GOB a l'OCB, totes les forces polítiques i culturals han estat «satanitzades». Amb la política del «tot o res», el prepotent homonet de la gomina es pensava que amb màrqueting, amb milers de fotos i de revistes regalades i amb festes fastuoses com les de dia 1 de març, en tenia prou per continuar de president. En Matas i els seus assessors, però, han errat els càlculs. Bé, a dir veritat, no són ells els únics errats de comptes. També es va equivocar la divina Cassandra perquè al Diari de Balears de dia 27 de desembre de 1998 va pronosticar per al 99 la reelecció de Jaime Matas.