Nosaltres, els mallorquins

Molts de nosaltres som descendents de gent que va venir del Principat amb el rei En Jaume. Llinatges com Ripoll, Barceló, Dezcallar, Vich, Montserrat, Balaguer, Valls, i algunes dotzenes més ens ho fan present. I amb ells va arribar la llengua que, amb incrustacions àrabs o derivades directament del llatí, avui parlam. Per diversos motius que superen els meus coneixements i la meva intuïció hi ha gent que se sent molesta per aquest fet. Alguns, els més indocumentats, arriben a dir que el mallorquí és una llengua distinta i més antiga que el català. Els altres, aquells que es rendeixen davant l'evidència de la unitat de la llengua, intenten elevar el localisme a la categoria d'ideologia o de dictamen científic, i enfronten les varietats dialectals amb el tronc comú. La unitat de la llengua té una traducció geogràfica que són els Països Catalans. Aquest àmbit geogràfic i cultural, que podria derivar cap a un àmbit polític, no és del gust dels gonelles i s'hi oposen. Però és la traducció geogràfica de la seva concepció lingüística que és, realment, problemàtica. Cada illa, cada comarca, cada poble, tenen les seves peculiaritats idiomàtiques, i ni tan sols l'article salat és una solució per fer coincidir, de la manera que pretenen, llengua i territori. Aquest és el punt més vulnerable de la ideologia gonellista, i per això no s'hi solen abraonar. Obviant les contradiccions, creen la ficció d'una «llengo baleà», i quan ocupen el govern obliguen a editar-hi els llibres de text (amb la connivència d'institucions benemèrites i nostrades, com l'Obra Cultural Balear, que es presten a l'acció genocida de «traduir-los» del català al mallorquí per tal d'acatar els requeriments secessionistes de la Conselleria d'Educació. Idò!). Aquesta «llengo baleà» fantasmagòrica vol ser el fonament del balearisme. Si no hi hagués una «llengo baleà» que ens distingís dels altres parlants catalans, com podria existir el balearisme? Curiosament, aquells que defensen amb més convicció la necessitat de potenciar la inexistent identitat balear són els mateixos que denuncien l'artificialitat del concepte «Països Catalans». La irracionalitat és, de vegades, una fortalesa inexpugnable. I aquesta impostura intel·lectual no és privativa dels balears: al Principat hi ha gent igualment acomplexada (que, òbviament, no utilitza els mateixos arguments que aquí). Allà, en lloc de fer anticatalanisme explícit, aquells que no estan a plaer dins el discurs de la normalitat creen alternatives identitàries per tal de superar la suposada estretor dels nacionalismes decimonònics. Són els que, com Pasqual Maragall o Baltasar Porcel, parlen de «mediterraneitat», mirant d'inventar una ànima col·lectiva que no sigui el catalanisme.