Potser sigui la calor, potser siguin les vacances, o potser és amb un motiu més seriós que els estudiants, o més bé alguns estudiants iranians decidiren que era el moment de llançar una protesta forta contra l'estat de les coses en el seu país, encara dominat en molts aspectes pels ajatollahs. Fos quin fos el motiu que tenien, les coses s'han complicat bastant, i s'han trobat que el seu heroi renovador, el president Khatami, ha rebutjat la seva oferta de forçar una gran passa endavant en l'abolició del règim islàmic que fa vint anys controla fins a la roba que du la gent, supòs per por que la gran passa endavant no es convertís en una gran passa enrere.
Aquesta és una de les poques conclusions que es poden treure dels darrers esdeveniments. S'ha demostrat que són molts els iranians que no volen una alternativa al règim actual, que ha permès una certa liberalització dels costums en els darrers anys i que ha obert el país a l'exterior, i que fins i tot ha aconseguit convertir Iran en el règim moderat dins un redol molt complicat, i potser tenen por que s'obligaria tothom a llegir Salman Rushdie.
Khatami, hàbil malabarista que és, ha dit no a les protestes d'uns, no a la repressió policíaca i no a gairebé tot menys continuar per la mateixa via. No vol prendre ni pel camí de l'occidentalització ni pel de la regressió al fonamentalisme. Ha inventat una Tercera Via, però no ho ha sabut explicar de forma convincent a la generació dels que nasqueren després de l'accés de Khomeini al poder fa més de vint anys.
