I va cantar una cançó napolitana d'aquelles tan dolces, tan dolces. «O sole mio», per exemple. Amb un rescoble melós i esperançat, com aquest: «Intentarem fer la feina tan ben feta com els que han governat fins ara». I mentre els darrers compassos de la melodia encara rebotien per les reverencials parets de la sala de plens de l'Ajuntament de Sineu, el poble s'assabentà que tenia un nou batle, en Josep Oliver, home gran i gros i curtit en mil batalles empresarials, persona amb un carisme personal innegable, que és el que ha fet que la UM, de 113 vots que aconseguí fa quatre anys, hagi passat als 364 que obtingué el proper passat 13 de juny. En aquest aspecte, el mèrit és absolutament seu.

En la resta, no. La batlia l'ha aconseguida per una altra casuística. Analitzant d'una manera freda els resultats al poble, endemés de l'augment dels vots d'UM., s'observa un manteniment enfortit una mica (32 vots) per part del PP. Aquest fet també és de considerar com a molt positiu per part del partit conservador, doncs, és sabut un cert dissentiment a les línies locals, per allò dels «canyellistes» i els «matistes», cosa que ha sabut torejar molt bé el PP local.

Sineuers Independents, la candidatura que durant vint anys venia guanyant tots els comicis, actualment encapçalada per Andreu Matas, passà dels 1.025 vots de les eleccions del noranta-cinc, als 847 d'enguany. En perdé 178. Que no són molts quan has de governar i prendre decisions no sempre al gust de tothom, però que han estat suficients per perdre la majoria absoluta que venia ostentant. Cansament dels materials es diu en llenguatge de mecànica d'aviació civil. De tota manera i tot convençut que l'alternança en política és cosa saludable, he de manifestar que la bona tasca duita a terme per «Sineuers Independents» durant els temps del seu govern és innegable i evident per tot sineuer que no es deixi encegar per cucales partidistes i irreflexives. Vint anys de feina, d'història sineuera en democràcia i creixement progressista i efectivament progressiu, s'han de valorar en el seu just valor i reconeixement.

I per tot aquest conjunt de coses l'altre dia en resultà batle Josep Oliver, en Pep Panerer pels paisans garruts com jo mateix. A Josep no se li coneixia fins ara cap vel·leitat de tipus polític, ni a nivell de cap associació vilatana en absolut. I ara, vés per on, la llum de Sant Pau l'il·lumina i esdevé president de la PIMEM local, i endemés batle del poble per UM. I ara ja passant a la primera persona del singular, aquest és un èxit personal tan gros com el campanar, Pep. Vagi per endavant la meva enhorabona més cordial i que els déus t'ho augmentin en la mesura del possible, que no és cosa fàcil, perquè ja em diràs, si no et fan Rector del poble, ja no sé què t'han de fer, bon al·lot.

Així i tot he d'afegir una cosa, doncs, mira, sempre se'm posa una moscota grossa darrere l'orella quan qualcú em diu com tu ho has fet fa una estoneta que, «això de la política no m'agrada ni m'ha agradat mai». Ostres, Pep, que és com si diguessis que a un peix no li agrada l'aigua! Bé, potser un «lapsus linguae», però si no ho és, té ferro a bastament, eh?

I sentis a dir el que sia, tu no et deixis amoïnar per res, tu no ets el batle del poble amb 364 vots, ho ets amb 948 vots nets i llampants, o sigui, els teus i els del PP, que han dipositat en tu la seva confiança. I recordar que els batles no els elegeix el poble. Aquest, el poble sobirà posa regidors a la Sala, onze en el cas de Sineu, després són puntualment ells els que diuen qui els ha de presidir. La resta és confondre ous amb llanternes. I bogar a favor de Sineu, de l'interès col·lectiu, de la comunitat sencera, vull dir. I saber ben clar on s'acaba l'home particular i on comença el Batle.