I va cantar una cançó napolitana d'aquelles tan dolces, tan
dolces. «O sole mio», per exemple. Amb un rescoble melós i
esperançat, com aquest: «Intentarem fer la feina tan ben feta com
els que han governat fins ara». I mentre els darrers compassos de
la melodia encara rebotien per les reverencials parets de la sala
de plens de l'Ajuntament de Sineu, el poble s'assabentà que tenia
un nou batle, en Josep Oliver, home gran i gros i curtit en mil
batalles empresarials, persona amb un carisme personal innegable,
que és el que ha fet que la UM, de 113 vots que aconseguí fa quatre
anys, hagi passat als 364 que obtingué el proper passat 13 de juny.
En aquest aspecte, el mèrit és absolutament seu.
En la resta, no. La batlia l'ha aconseguida per una altra
casuística. Analitzant d'una manera freda els resultats al poble,
endemés de l'augment dels vots d'UM., s'observa un manteniment
enfortit una mica (32 vots) per part del PP. Aquest fet també és de
considerar com a molt positiu per part del partit conservador,
doncs, és sabut un cert dissentiment a les línies locals, per allò
dels «canyellistes» i els «matistes», cosa que ha sabut torejar
molt bé el PP local.
Sineuers Independents, la candidatura que durant vint anys venia
guanyant tots els comicis, actualment encapçalada per Andreu Matas,
passà dels 1.025 vots de les eleccions del noranta-cinc, als 847
d'enguany. En perdé 178. Que no són molts quan has de governar i
prendre decisions no sempre al gust de tothom, però que han estat
suficients per perdre la majoria absoluta que venia ostentant.
Cansament dels materials es diu en llenguatge de mecànica d'aviació
civil. De tota manera i tot convençut que l'alternança en política
és cosa saludable, he de manifestar que la bona tasca duita a terme
per «Sineuers Independents» durant els temps del seu govern és
innegable i evident per tot sineuer que no es deixi encegar per
cucales partidistes i irreflexives. Vint anys de feina, d'història
sineuera en democràcia i creixement progressista i efectivament
progressiu, s'han de valorar en el seu just valor i
reconeixement.
I per tot aquest conjunt de coses l'altre dia en resultà batle
Josep Oliver, en Pep Panerer pels paisans garruts com jo mateix. A
Josep no se li coneixia fins ara cap vel·leitat de tipus polític,
ni a nivell de cap associació vilatana en absolut. I ara, vés per
on, la llum de Sant Pau l'il·lumina i esdevé president de la PIMEM
local, i endemés batle del poble per UM. I ara ja passant a la
primera persona del singular, aquest és un èxit personal tan gros
com el campanar, Pep. Vagi per endavant la meva enhorabona més
cordial i que els déus t'ho augmentin en la mesura del possible,
que no és cosa fàcil, perquè ja em diràs, si no et fan Rector del
poble, ja no sé què t'han de fer, bon al·lot.
Així i tot he d'afegir una cosa, doncs, mira, sempre se'm posa
una moscota grossa darrere l'orella quan qualcú em diu com tu ho
has fet fa una estoneta que, «això de la política no m'agrada ni
m'ha agradat mai». Ostres, Pep, que és com si diguessis que a un
peix no li agrada l'aigua! Bé, potser un «lapsus linguae», però si
no ho és, té ferro a bastament, eh?
I sentis a dir el que sia, tu no et deixis amoïnar per res, tu
no ets el batle del poble amb 364 vots, ho ets amb 948 vots nets i
llampants, o sigui, els teus i els del PP, que han dipositat en tu
la seva confiança. I recordar que els batles no els elegeix el
poble. Aquest, el poble sobirà posa regidors a la Sala, onze en el
cas de Sineu, després són puntualment ells els que diuen qui els ha
de presidir. La resta és confondre ous amb llanternes. I bogar a
favor de Sineu, de l'interès col·lectiu, de la comunitat sencera,
vull dir. I saber ben clar on s'acaba l'home particular i on
comença el Batle.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.