M'ha sorprès constatar aquests dies com hi ha molta gent molesta
amb els pactes postelectorals. Hi ha malsofriment entre l'electorat
per diferents motius i amb perspectives molt diverses, segons el
grau d'implicació política dels protagonistes. El que més m'ha
sorprès, he de confessar-ho, és el nivell de crispació i de rebuig
a la classe política, evidentment en general. Aquesta actitud és
fruit, segurament, d'una mala educació política de l'electorat. Per
una banda, se li demana que col·labori, se li demana el vot, es fan
innombrables promeses i mai no s'explica quina serà l'actitud dels
diferents partits, ni tan sols s'educa els electors a plantejar-se
sobre allò que pot succeir una vegada passades les eleccions.
El que s'han de plantejar la majoria de formacions polítiques és
el fet que l'electorat se sent traït en relació a l'actitud que
després adopta el partit o la coalició que han votat, sobretot si
pensaven que votaven una determinada línia d'actuació i després
resulta que se'n du a terme una altra de ben diferent. Pensau que
tothom votaria el mateix, avui, dia 4 de juliol, després de
conèixer les composicions municipals? Pensau que si sabéssim els
pactes tendríem la mateixa actitud política? Quan es constata que
partits que sense cap pes, formacions que es formen únicament per
obtenir quotes de poder, després esdevenen qualque cosa més que
partits frontissa, un es planteja seriosament allò del sentit del
vot útil. Però allò més greu és constatar que tots tenim les
nostres visceralitats i manies, i allò que no votam nosaltres per
un excés de zel i de visceralitat, després es converteix en un
possible aliat d'aquells que viuen a costa del nostre vot.
La manca d'educació cívica i política, de la qual en tenen gran
part de culpa els mateixos partits, és també el que engreixa el
malestar de molta gent. Gent que no entén l'engranatge de les
institucions municipals i autonòmiques. Mai no se'ls explica quin
és el funcionament i per això després no s'entenen els pactes.
Coses tan senzilles com que governar en minoria no és fàcil o que
la llista més votada no necessàriament ha de ser la formació que
tengui el poder, coses així no s'expliquen mai. Els partits no
volen sentir-se controlats, ni estan disposats a ser coherents.
Allò que demanen als seus electors, com és la fidelitat a les idees
i al vot, després fa la impressió que les idees i els programes
passen a un segon terme, perquè el poder està per damunt de totes
les coses.
Mentre al País Basc es demana que es reformi la llei electoral
perquè determinats individus condemnats per la justícia no puguin
ser elegits, per ventura aquí i arreu hauríem de demanar una
reforma de la llei que defensi les majories. La tasca no és fàcil.
Tots dipositam grans esperances davant unes eleccions, però després
no ens queda un altre remei que acceptar que les coses no van com
voldríem. Tant si guanyen com si perden aquells que votam, a la
llarga gairebé mai no és possible constatar coherència política ni
en aquells que ens agraden ni en els que ens desagraden. Un per
manca de cultura política i altres per cansament, tots acabam
queixosos i menyspreats políticament.
Miquel Fiol. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.