UM tingué el valor suficient per negar-se en un moment decisiu que el Cap des Pinar fos cedit perquè s'hi construís una residència per a alts dignataris. El PSOE, també. Sembla que ambdues forces són partidàries que es gestioni el més prest possible la seva reversió a l'Ajuntament d'Alcúdia. El PP continua, en canvi, enfocant la qüestió com si governar Alcúdia fos el mateix queconvertir-se en el seu propietari i es tingués, per tant, perfecte dret a regalar parcel·les d'aquest municipi com i a qui es volgués. UM, igualment que el PSOE, s'oposà al camp de golf d'Alcanada i a la urbanització Toscamar. El PP, no.
Davant aquests fets, és previsible que UM només pot pactar amb el PSOE, si no és que la importància que va concedir en el seu moment a aquestes qüestions fos fingida i estigués, pertant, disposada a fer marxa enrere, amb la qual cosa el seu discurs sobre la preservació de la nostra identitat i patrimoni natural es convertiria automàticament en lletra morta i pura demagògia.
UM té la darrera paraula a Alcúdia. Segons com sigui aquesta darrera paraula, l'electorat tindrà motius per a dubtar si es troba davant una temptativa seriosa de pacte de govern o davant una subhasta. Amb aquest panorama, no s'acaba de comprendre per què UM necessita meditar tant amb qui pactarà. Malgrat tot, si UM pacta finalment amb el PP, es veurà moralment obligada a enunciar què li ha oferit aquest, és a dir, què li ha oferit programàticament.
