De cada vegada queda menys temps per constituir el nou
Parlament, però encara no hi ha cap decisió ferma sobre la formació
del nou Govern Balear. Unió Mallorquina continua negociant amb uns
i altres, malgrat que Maria Antònia Munar manifesti obertament que
les seves bases són més partidàries d'un pacte de progrés.
El que de cada cop sembla més descol·locat és el Partit Popular
que, a més a més de torbar-se una eternitat a contactar amb Unió
Mallorquina, han mostrat totalment el llautó quan s'han compromès a
assumir totes les seves propostes i intercedir davant els seus
col·legues de Madrid per tal que siguin acceptades pel Govern
Espanyol, un pacte a la canària, en diuen.
El més curiós del tema és que moltes de les exigències de Munar
varen ser rebutjades fa alguns mesos pel mateix PP quan es va
tramitar la reforma de l'Estatut. En aquells moments el partit de
Jaume Matas no va acceptar que se'ns reconegués la condició de
nacionalitat històrica, ni que les Illes Balears tenguessin policia
autònoma, ni donar més poder als consells insulars, ni moltes
altres reivindicacions dels nacionalistes illencs.
Les explicacions poden ser dues. La primera consistiria que la
comandera passa davant els principis. Això implicaria que el PP no
creu que siguem comunitat històrica, ni que ens calgui policia
autònoma, ni molt manco deven considerar que s'hagi d'equilibrar la
balança fiscal dels illencs. Però com que ara hi ha la cadira en
joc, estan disposats a acceptar-ho tot per poder continuar exercint
el poder.
La segona, i per mi la més probable, és que ja els aniria bé
tenir un munt de noves competències, sobretot si les poguessin
gestionar ells, però com que no són un partit pròpiament dit, sinó
una sucursal d'un partit de fora, s'han d'atendre a les directrius
que els dicten des de Madrid i si enllà els diuen que no demanin
tal o qual cosa, callen i sotgen, perquè tenen tan poca força dins
l'estructura de poder central, que no estan en condicions d'exigir
res. Basta veure on els col·locaren en el darrer congrés.
Si la raó és aquesta darrera, el més segur és que José Maria
Aznar no accepti cedir el que demana Maria Antònia Munar i deixi en
evidència, una vegada més, els seus companys balears, que haurien
d'aprendre a estar a l'oposició després de setze anys de governar.
Però també podria esser que, per por de no perdre quotes de poder,
des de Madrid fessin una contraproposta a Unió Mallorquina,
acceptant una part de les seves reivindicacions. En aquest cas
quedaria encara més clar el sucursalisme del PP balears, i se
demostraria, amb més evidència, el seu caràcter de submissió total
als designis dels seus dirigents espanyols. L'opinió pública se
n'adonaria que Jaume Matas, amb un govern del mateix color a Madrid
i gaudint aquí de majoria absoluta no ha estat capaç d'aconseguir
per a les Illes Balears el que sí hauria assolit un partit
nacionalista amb una simple negociació i, possiblement, sense ni
tan sols haver d'entrar al Govern. I això, a mitjà termini, pot
tenir un cost electoral.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.