Maria Antònia Munar va néixer tard i en un lloc equivocat. El seu temps real és el segle XIX, i el lloc, el Mississipí. Me la imagín fent de reina a les barcasses del riu, amb el seu pentinat i el seu bequet d'or, idolatrada pels tafurs i la gent de mal viure. De ben segur que, amb ella enmig, no hi hauria dia sense brega ni bossa de doblers en mans del propietari.
Ara, l'habilidosa Maria Antònia Munar està jugant i fotent tots a l'hora. El que fa ella amb la resta de partits no és negociar, sinó esprémer i extorsionar per treure la confessió mai no volguda.
Al final, pactarà amb qui més li ofereixi. La comèdia «nacionalista» i les grans reunions amb el PSM hauran acabat en un no-res. No m'estranya que Pere Sampol i Mateu Morro se'n vulguin fer enfora, d'ella. Ells són persones coherents i honestes; Munar porta una disfressa que no engana la seva condició.
