Els polítics, a favor de l'abstenció?

Perquè, mentre no es demostri el contrari, cal suposar que els polítics han d'estar especialment interessats a fomentar el vot, al capdavall la seva justificació i la font del seu poder. Unes eleccions sense compareixença dels electors, seria una rara cosa. L'abstenció, en qualsevol cas, mai no és cap triomf de la democràcia.

Tanmateix, el nivell de les campanyes que es fan al nostre Sefarad és tan i tan baix, que un dels objectius que s'aconsegueixen "segurament no volguts" és el de potenciar l'abstenció entre una ciutadania que, de cada vegada més, passa de política perquè passa de polítics. Si tanta i tanta gent està cada vegada més convençuda que els professionals de la política sols es mouen pels seus interessos personals o "en tot cas" corporatius, per què s'ha de molestar en votar?

Qualcú podrà dir que aquest tipus de reflexions no li fan cap favor a la democràcia, per quant poden afavorir el menfotisme, i, fins i tot, en darrer cas, algun tipus de feixisme. Però els episodis de corrupció són continus i, en definitiva, a un Estat o a una col·lectivitat ja massa enclins a tota mena de corporativismes, el de la classe política és ja l'única cosa que ens mancava.

De més, a nivell de Cavorques, aquestes eleccions hauran estat les primeres en les quals s'haurà produït un altre fet d'allò més deplorable, des del punt de vista de la sanitat col·lectiva.

Direm el pecat però no els pecadors "encara que tothom els coneix. L'últim recurs per a provar de mobilitzar certs vots haurà estat el recurs a l'anticatalanisme, o al suposat anticatalanisme, a imitació de certa política practicada durant molt de temps a la comunitat valenciana. I en el moment, justament, que Unió Valenciana ha passat a millor vida per haver perdut tota representaci parlamentària!

Cal dir, per descomptat, que aquesta política, aquí, tampoc no els ha servit per res. Però ha d'alertar-nos respecte als «arguments» que certs professionals sense idees estan disposats a utilitzar per tal de procurar conservar el poder, sigui com sigui. Encara que aquesta vegada, repetesc, no els hagi servit per res. A no ser que Unió Mallorquina estigués disposada a empassar-se una granota semblant.