Som bastants els qui pensam que a les properes eleccions,
municipals, autonòmiques i europees, es decidirà, en bona part, el
futur d'aquestes illes.
Sembla lògic pensar que, en aquests propers quatre anys,
l'agulla indicadora que marca la direcció dels vents cap a un
creixement desmesurat i destructor del futur o, pel contrari, cap a
un progrés equilibrat i amb qualitat de vida per a tothom, s'aturà
definitivament en una zona o l'altra. Més tard ja serà molt més
difícil redreçar les coses.
Ens hi jugam tant com veure convertides aquestes illes, i
Mallorca en particular, en una espècie de Carib pels europeus
continentals, on els aspectes i característiques principals siguin
les autopistes a dojo, els grans aeroports, les omnipresents
urbanitzacions, els camps de golf i similars, els ports esportius
de luxe, les grans superfícies comercials i hoteleres estibades i
ofegades sota el ciment, etc. I la ciutat de Palma, que podria ser
una de les més fermoses de la Mediterrània, la podem veure ja
convertida en una ciutat saturada de trànsit, estressant,
contaminada per fums i renous i desequilibrada tan socialment com
mediambientalment.
Podríem pensar (hi ha motius per fer-ho) que tant fa que guanyi
una opció política com un altra, que, al cap i a la fi, totes faran
més o manco el mateix quan hagin de governar. Però, en el fons,
sabem que això no és exactament així. Sempre hi ha formes de fer
les coses i, sobretot, de fer-les més o manco bé o estrepitosament
malament.
Ens cal ser conscients que amb el nostre vot haurem de decidir,
ens agradi o no, entre dues opcions, la de donar prioritat al «boc
d'or» (o de llautó, en molts casos) i matar la «gallina dels ous
d'or» posant a la venda el poc que queda del nostre patrimoni
natural i cultural, exhaurint els nostres recursos mediambientals i
acabant, en definitiva, de prostituir aquesta terra, o bé optar,
ben al contrari, per un tupus de crixement equilibrat i respectuós
amb l'entorn (territori, paisatge, aigua, energia, patrimoni
historicocultural) amb ciutats i pobles que ofereixin qualitat de
vida als ciutadans i visitants i amb la nostra participació en una
Europa dels pobles, més equilibrada socialment i respectuosa
mediambientalment.
I ara ve la pregunta del milió. Qui hem de votar? L'única
resposta possible en el cas d'escollir la segona opció és clara:
almanco sabem qui no hem de votar, i ja és bastant. I ens hi jugam
molt.
M. Pladellorens. Palma
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.