Som bastants els qui pensam que a les properes eleccions, municipals, autonòmiques i europees, es decidirà, en bona part, el futur d'aquestes illes.
Sembla lògic pensar que, en aquests propers quatre anys, l'agulla indicadora que marca la direcció dels vents cap a un creixement desmesurat i destructor del futur o, pel contrari, cap a un progrés equilibrat i amb qualitat de vida per a tothom, s'aturà definitivament en una zona o l'altra. Més tard ja serà molt més difícil redreçar les coses.
Ens hi jugam tant com veure convertides aquestes illes, i Mallorca en particular, en una espècie de Carib pels europeus continentals, on els aspectes i característiques principals siguin les autopistes a dojo, els grans aeroports, les omnipresents urbanitzacions, els camps de golf i similars, els ports esportius de luxe, les grans superfícies comercials i hoteleres estibades i ofegades sota el ciment, etc. I la ciutat de Palma, que podria ser una de les més fermoses de la Mediterrània, la podem veure ja convertida en una ciutat saturada de trànsit, estressant, contaminada per fums i renous i desequilibrada tan socialment com mediambientalment.
Podríem pensar (hi ha motius per fer-ho) que tant fa que guanyi una opció política com un altra, que, al cap i a la fi, totes faran més o manco el mateix quan hagin de governar. Però, en el fons, sabem que això no és exactament així. Sempre hi ha formes de fer les coses i, sobretot, de fer-les més o manco bé o estrepitosament malament.
Ens cal ser conscients que amb el nostre vot haurem de decidir, ens agradi o no, entre dues opcions, la de donar prioritat al «boc d'or» (o de llautó, en molts casos) i matar la «gallina dels ous d'or» posant a la venda el poc que queda del nostre patrimoni natural i cultural, exhaurint els nostres recursos mediambientals i acabant, en definitiva, de prostituir aquesta terra, o bé optar, ben al contrari, per un tupus de crixement equilibrat i respectuós amb l'entorn (territori, paisatge, aigua, energia, patrimoni historicocultural) amb ciutats i pobles que ofereixin qualitat de vida als ciutadans i visitants i amb la nostra participació en una Europa dels pobles, més equilibrada socialment i respectuosa mediambientalment.
I ara ve la pregunta del milió. Qui hem de votar? L'única resposta possible en el cas d'escollir la segona opció és clara: almanco sabem qui no hem de votar, i ja és bastant. I ens hi jugam molt.
