Ahir horabaixa, com cada any, tingué lloc la tradicional celebració i processó del Corpus, a la Seu. Una jornada i una manifestació tradicionalment de catolicitat, que els darrers temps havia assolit un caràcter solidari. Des del Concili Vaticà II, l'Església ha redescobert el sentit de l'eucaristia, tot posant l'èmfasi en la caritat i l'amor fratern. No debades, la col·lecta de la festa del Corpus Cristi es destina a Caritas. Així, la processó i la manifestació civicoreligiosa ha passat a un segon plànol per als creients mateixos, molts dels quals fins i tot són especialment crítics amb aquesta casta de mobilitzacions obsoletes. No obstant això, resulta certament curiós que en aquest final de segle i en una societat tan secularitzada com ara la nostra, es recuperi el caràcter nacionalcatòlic del Corpus. Allò que no varen aconseguir diferents governs anticlericals i laïcals prohibint la processó, segurament ho conseguiran els governs «catòlics» i populistes. La prohibició d'un temps provocà actituds bel·ligerants i defensives dels catòlics, però, ara, la manipulació que des de les institucions públiques es fa de les festivitats religioses podria acabar fent encara molt més mal. Si els catòlics es volen manifestar públicament pels carrers, encara que només sigui per continuar una tradició, estan en el seu dret. Allò que realment no s'aguanta de cap casta és que el Corpus esdevengui una festa ciutadana, laica i subvencionada, amb dret a participació activa en la processó religiosa.