Govern legal/Govern il·legítim

Així, la legalitat és una idea que es refereix més a l'aspecte formal del poder, al mode en què, qui ho té, ha arribat a tenir-lo. Per contra, la legitimitat, en coincidència o no amb la legalitat, ateny al «contingut» de les polítiques que s'executen. I aquest contingut, per estar revestit de legitimitat, ha d'incorporar els principis i valors que mereixen una acceptació social majoritària i/o un reconeixement estès amplament: ha d'assumir com a propis els ideals col·lectius i fer-ne pedagogia. Al cap i a la fi, idealisme i pedagogia són les dues enunciacions bàsiques que s'haurien de predicar de tot poder al servei dels valors transcendents dels ciutadans (Rafel Campalans i Gabriel Alomar).

Tanmateix, si la pràctica política deixa de costat les conviccions més arrelades en el si de la societat, les margina dels seus objectius o, pitjor encara, crea una aparença burda d'activitat planerament: simula que fa quelcom perquè no es pugui dir que no fa res, si el poder, doncs, actua de manera consemblant, podrà ser legal, però indubtablement serà, ensems, il·legítim, injust i poca cosa més que una estructura burocràtico-administrativa obsedida per autoreproduir-se.

El poble de les illes ha palesat en els darrers vint anys, tantes vegades com ha calgut, que serva dos afanys considerats part indestriable de la seva personalitat; la integritat del territori malmès per la cobdícia sense aturall i una llengua arraconada a la seva dissort demostren que els successius governs que ens ha tocat partir, han girat l'esquena a la consciència col·lectiva expressada reiteradament sense embuts. Si es prenen com a referència més properes les manifestacions convocades pel GOB "novembre de 1998" i l'OCB "maig de 1999", que suposaren sengles concentracions populars d'èxit aclaparador i seguiment massiu, el clam generós i nítid dels ciutadans bategant per la seva dignitat, va obtenir com a resposta, en ambdues ocasions, les displicents absències "en cos i ànima" dels prínceps de la nostra migrada autonomia i del seu seguici. Quan això esdevé, quan els dos anhels cabdals dels illencs són objecte de menyspreu pels governants, la depravació s'ha ensenyorit inequívocament del poder. D'un poder, ja s'ha dit, llustrosament il·legítim.