És el tema de les eleccions autonòmiques: les comunicacions amb l'exterior, i així ho comentava ahir Bartomeu Picornell: el desgavell aeroportuari afavoreix el candidat Matas i Palou, si s'aconsegueix que fructifiqui l'esperança d'una solució.

Efectivament, si aquest missatge arribava a l'electorat amb un mínim de versemblança, ni els sondeigs més ombrívols podrien enterbolir una marxa triomfal de cap a la revalidació de la majoria absoluta.

De tot això i més, en degueren parlar aquest cap de setmana, aprofitant que el senyor Aznar campava per aquest arxipèlag?
Podem imaginar el president regional iniciant una frase nebulosa com: «Y en cuanto a los aviones, José María, ¿tú crees que...?».
Optimista i positiu, segurament Aznar el degué interrompre: «Hombre, Jaime, todo se andará, pero no me vais a negar los isleños que España se está poniendo en los primeros puestos del progreso, también en materia de transportes. Para muestra, un botón: los de Valladolid tenemos vuelo directo con París seis días a la semana. ¿De qué os quejais?»

I, ben mirat, té raó, perquè és de suposar que, quan s'hagin suavitzat els desequilibris regionals, les províncies més riques podran accedir paulatinament als avantatges de les que ara necessiten promoció.

«Además, Jaime, ¿no estáis ahora mismo con lo del trenecito? Vamos paso a paso, no nos precipitemos».
Però el candidat Matas i Palou no va de bromes. Ha descobert que el Gran Desgavell, que ha assolit l'estat crònic i s'ha enquistat en el seu mandat, afecta sobretot possibles electors del seu partit molt més que els dels altres. No l'entenen. A Jaume Matas i Palou no l'entenen, però no perquè ell no se sàpiga explicar, sinó perquè una pura visió estatalista del territori segueix sent el càncer de l'administració central.

Què es pot fer perquè el missatge de desesperació, de crispació popular arribi amb totes les lletres a La Moncloa? En aquestes qüestions, és de suposar que pocs voldrien estar dins la pell del president Matas, perquè no hi ha res de més frustrant que tenir la raó de tots els sants, que els dimonis t'ho recordin cada dia i que Déu nostre senyor es faci el beneit.