Som en temps d'eleccions. Per tal de donar informació als seus lectors, el reporter Tribulete va decidir fer un reportatge entorn als punts fonamentals en què basen la campanya electoral els principals partits. Primerament, va interrogar el senyor Eberhard Grosske, que encapçala la candidatura d'Esquerra Unida. Aquest va dir"li: «Nosaltres ens adreçam bàsicament als joves, tot procurant que el nostre missatge tengui un contingut formatiu. Per això els candidats recorrem els col·legis i donam a conèixer, als estudiants, aquelles cançons que no figuren en els hit parade, però que tresoregen una indiscutible qualitat literària i musical». «Per exemple?», va voler saber Tribulete. Va especificar, Grosske: «Aquella que diu: Viva las niñas morenas/ viva las niñas bonitas/ viva la que tiene amores/ con un joven comunista». Aleshores va escurar"se el coll, i afegí: «Amb una excepció. En els col·legis religiosos substituïm el vers que diu viva la que tiene amores, per un altre que diu viva la que recoge flores». Volgué aclarir"ho, així mateix: «D'ençà que Carrillo va canviar la bandera republicana per la monàrquica, els comunistes som partidaris de continuar en la mateixa línia dialogant». A continuació, Tribulete va escometre el senyor Pere Sampol. La pregunta era directa: com heu dissenyat la campanya electoral del PSM? I la resposta del líder montuïrenc també ho va ésser. «A base de pamboliades populars», va dir. I especificà: «Sols hi ha petites variacions entre un i altre acte, segons quin sigui el públic al qual ens adreçam. A la gent major li oferim pa amb oli i ball d'aferrat; a la de mitja edat, pa amb oli i concert de xeremies; i al jovent, pa amb oli i boleros». Agafà una carta de convit i després de llegir la lletra menuda, aclarí: «Tot aquell que ho vulgui, podrà participar de la berenada, de la festa i de la nostra companyia per set"centes deu pessetes». I encara va voler matisar més la informació: «D'aquestes deu, n'hi ha cinc per a olives i altres cinc per al cambrer». Seguidament Tribulete s'adreçà a l'oficina electoral del PSIB"PSOE. Va dir"li el senyor Francesc Antich: «Nosaltres basam la campanya en la necessitat de cohesionar culturalment la nostra societat. De manera que visitam els barris de Palma, amb la nostra furgoneta amb altaveus incorporats, acompanyats per don Teófilo Morillo Morcillo, arribat expressament d'un poblet de Jaén; per don Manuel Barriga Orejudo, que és de prop de Càceres; per don Nemesio Carbonerillo Petere, que viu habitualment a Ciudad Real; i per «la señá» Crucecitas del Alma Mía Romero Antón, que broda vestits de torero a Triana. Tant ells com ella tenen família resident a Palma i no tindran inconvenient a enviar"los una salutació que faran extensiva a tots els seus paisans». Continuà, un xic emocionat: «És una cosa tan emotiva com aquella secció famosa de discs sol·licitats de Ràdio Andorra». Demanà Tribulete: «Hi haurà actuacions musicals?». «Naturalment "va respondre Antich". Entre salutació i salutació actuaran Tomatito, a la guitarra, i María de los Siete Sentío». Indagà Tribulete: «No deuen cantar rapp?». «No "va respondre, un xic molest, Antich. I afegí:" Vull donar"li una bona notícia. Sempre que m'adon que no provocaré reaccions irades, jo faig l'acomiadament de l'acte en català». Va agafar al vol la importància de la notícia, Tribulete. Inquirí: «Què diu?». «I què he de dir? "va respondre Antich". Adéu». A continuació, el reporter Tribulete va visitar dona Maria Antònia Munar. Va demanar"li: «En què es basa la vostra campanya electoral?» Va respondre ella: «A dir"li a la gent que jo som més guapa, més fotogènica, més llesta i més de tot que Matas». «I més rica?», demanà Tribulete. «Uep, això sí que no! "va exclamar la senyora. I aclarí: «A casa, els diumenges, escudella fresca o pancuit». Finalment, Tribulete interrogà el senyor Jaume Matas. «En què basau, president, la vostra campanya electoral?», li va demanar. «Vaig amb bicicleta, jug a futbol i colcaré la somera d'en Rango tot d'una que Joan Bauzà m'ensenyi a distingir les orelles de la coa. A més a més, faig l'ullastre esbrancat, repartesc almoina entre els necessitats i sucre esponjat entre les beates...» Va fer una pausa per cobrar aire, el president. Afegí: «Ah!, em deixava una novetat força important respecte a campanyes anteriors: a les trobades amb col·lectius de tota mena, substituïm el tradicional arròs brut per la paella». Ja a la redacció, després de cavil·lar llarga estona, Tribulete acabà el reportatge amb una nota un tant intel·lectual, però que reflectia fidelment el seu estat d'ànim. «Serà cert "es demanava" que tal com va anunciar el mestre Ortega ens trobam en el crepuscle de les ideologies?»