En una època tan marcada per l'avarícia, en què l'únic que es valora és el benefici ràpid i eficaç, no deixa de sorprendre l'actitud generosa, altruista i desinteressada del meu vell amic el gravador Joan Barbarà, que ha donat a la Fundació Pilar i Joan Miró una fabulosa col·lecció de gravats que va fer amb Joan Miró. El conjunt és d'un valor econòmic molt considerable, però la col·lecció excel·leix pel valor artístic i didàctic, ja que qualsevol aficionat a l'art podrà conèixer, amb gran fidelitat al procés artístic i tècnic del gravat, un art de primera magnitud des del temps de Rembrandt i Durero, grans mestres d'aquesta especialitat.
Joan Barbarà em va sorprendre molt gratament amb les seves declaracions a Ultima Hora, en què deia que havia decidit obsequiar la Fundació amb aquesta col·lecció, remembrant unes paraules de Miró, el qual li havia dit, en una ocasió, que era bo que les obres es quedassin on s'havien fet, i la majoria d'aquests gravats s'havien realitzat als tallers de Son Abrines.
Em sembla que vaig conèixer Joan Barbarà en una sessió de feina que filmava la RAI. Miró empastifava les planxes litogràfiques, mentre anava demanant consells al gravador, que era Barbarà. Després d'una llarga sessió, de més de dues hores, l'artista havia esbossat devers mitja dotzena de planxes, sempre amb una gran compenetració entre els dos artistes. Mentrestant, el director del programa televisiu em va dir fascinat: «És una de les experiències més interessants i plaents que ha viscut». Quan va haver acabat la sessió parlàrem llargament de la tècnica del gravat. Joan Miró no deixava d'admirar el seu col·laborador, amb encesos elogis i amb mostres d'una profunda amistat.
Aquests dies he recordat, amb emoció i gratitud, els dos artistes, que em varen deixar compartir aquella magnífica jornada creadora. I tot plegat em fa pensar en la gran generositat de Joan Barbarà, que contrasta amb la mesquinesa de molta de gent, que hauria de prendre exemple d'un home com ell. Perquè no és més que una gran mesquinesa la que converteix una escultura de prop de 4 metres, en una altra d'1'20. És que deu haver passat per les mans dels jívaros?
Així mateix, hem d'agrair el detall que va tenir el batle de Palma, Joan Fageda, que va obsequiar Joan Barbarà amb una reproducció en miniatura del «Foner», de Llorenç Rosselló.
Per acabar, vull tornar a agrair a Joan Barbarà la seva generositat sense límits.
