cielo claro
  • Màx: 34°
  • Mín: 27°
33°

Pisos buits

El darrer estudi parla de 20.000 pisos buits a Palma. Periòdicament, apareixen estadístiques que indiquen que moltes de les cases existents a l'estat són buides, no hi viu ningú. Aquesta és una de les dades que més poden retratar un cert argument que certs sectors fan circular. L'argument és conegut i, la darrera reforma legal en matèria de sòl n'ès hereva, es tracta que l'habitatge és car per la mancança de sòl apte per urbanitzar. És a dir, si les autoritats públiques classificassin més terrenys com a urbans i urbanitzables els preus dels habitatges serien més petits, inferiors i, per tant, la gent tendria més possibilitat d'accedir-hi. És per això, que la darrera Llei de Sòl aprovada pel PP estableix que la categoria residual ja no és el sòl rústic, sinó l'urbanitzable, el raonament simple hi ha el sòl urbà que és el ja edificat (consolidat), hi ha el sòl no urbanitzable que és el que reuneix uns valors paissatgístics, arqueològics, ambientals (bàsicament el sotmès a un règim de protecció especial), i després hi ha la resta. Aquesta concepció tan simple de l'urbanisme, més sòl edificable igual a pisos més barats, no és capaç d'explicar per què existeixen tants d'habitatges buits a les ciutats i pobles de l'estat. Aquesta concepció s'estima més no pensar que existeix l'especulació, que el propietari d'un bé aspira a vendre car, i que si els preus són baixos segurament optarà per no treure la mercaderia a la venda. Per no dir que aquesta concepció no distingeix entre grans ciutats (on realment hi ha escassesa de terreny construïble), i espais molt delicats que viuen d'un entorn equilibrat (com els insulars). Avui per avui, a les Illes Balears es construeixen nous habitatges a un ritme enfollit, això ha provocat un abaratiment? No som economista, ni he llegit molt sobre el tema, tanmateix, em sembla que a una destinació turística de primera categoria, però limitada territorialment, l'oferta i la demanda tendeixen a ser descompensades. Feta la nostra gloriosa entrada al Mercat Comú sense cap impediment a la compra massiva de propietats pels senyors del centre d'Europa. Havent construït un sistema de comunicació aeroportuari prou eficaç. Gaudint d'una qualitat de vida i d'un clima envejat pels alemanys i altres herbes. La descompensació anunciada és el resultat lògic que provoca dos problemes. Un primer problema preocupant, la dificultat per als joves balears d'independitzar-se, és a dir, d'accedir a un habitatge degut a l'elevat preu que ha fixat el mercat escalfat per les compres estrangeres; aquí, una política pública decidida a favor dels residents és possible i necessària. Un segon problema és especulatiu, és la frustació o el permís perquè els interessos lucratius d'alguns balears siguin la causa de l'esfrondrament de tot plegat, continuar edificant Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera no abaratirà els habitatges (aquest no és l'objectiu) el que provocarà serà una pèrdua d'atractiu del nostre paquet turístic per la progressiva destrucció de la nostra matèria prima, això sí provocant importants beneficis per algunes persones. Les Illes Balears, entre residents i turistes, tenen una ocupació especial molt elevada, incrementar-la només pot dur conseqüències negatives, no en el parcial aspecte d'un determinat pis, sinó en el general aspecte de construir una oferta hotelera i de lleure de primer nivell; a més edificacions manco espais verds, a manco espais verds manco percepció de qualitat del producte, a manco qualitat baixada de preus del paquet turístic i pèrdua de competitivitat, a baixada de preus manco ingressos a repartir entre tots, per tant, empobriment general. Els pisos buits palesen a la cínica equació de a més sòl habitatges més barats, i a més són un coixí per als creixements demogràfics o independències juvenils que es puguin anar produint. Les Illes Balears han de ser un paradís turístic, no un paradís de la construcció; segurament, a un primer estadi es confonguin ambdós paradisos perquè el segon és necessari per bastir el primer, tanmateix, ens pensam que, a llarg termini, són realment compatibles? Els visitants que cerquen pau i tranquil·litat, o pols i col·lapse?

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.