Sigui quin sigui el resultat final, avui és un dia gran per al RCE Mallorca i per al mallorquinisme. Per primera vegada a la seva història disputa una final continental i la darrera «Recopa» que, sembla, no es disputarà més. Encara que només sigui per aquest fet anecdòtic, el nom del Mallorca serà recordat com el d'aquell equip, teòricament petit i sense experiència, que va ser capaç de plantar cara a esquadres amb més pressupost, més ofici i més rellevància internacional. Europa ha donat a Mallorca l'oportunitat d'enriquir la seva imatge a l'exterior, perquè el futbol és, avui, un dels llenguatges mediàtics més universals. Tanmateix, també s'ha de tenir en compte que aquesta experiència ens ha donat molt més del que nosaltres haguem pogut oferir. La participació europea del Mallorca ha servit per cohesionar una afició que mai no havia viscut l'experiència dels equips guanyadors i d'elit. En un any l'equip haurà disputat dues finals, haurà mobilitzat milers de persones i il·lusionat molts de milers d'illencs. Mallorca avui es paralitzarà i viurà pendent de la televisió o de la ràdio, pendents, en definitiva, d'un equip que ja és el seu, d'uns colors que ja són els predominants al camp, al carrer i a la majoria de cases de l'Illa. Mai no s'havia vist tant de color vermell, ni mai aquest "el color de les classes populars" no havia significat tant pels mallorquins. Al final, el gran èxit del Mallorca és haver iniciat un procés de maduració i d'entrada en l'edat adulta del futbol internacional.