cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
29°

La dimissió de Borrell

Va dimitir el dia de sant Isidre, patró de Madrid. Així que, a la vetllada i deslliurat de preocupacions, és molt possible que es clavàs la gorreta amb visera per a ballar el xotis. José Borrell va néixer a la Pobla de Segur, però és el prototip de madrileny castís sorgit d'Argüelles. Únicament es va catalanitzar el nom quan va veure que aquesta era la darrera moda entre els polítics catalans de parla castellana. A partir d'ara, que no tindrà neguit ni d'enfurismar Pasqual Maragall, recuperarà la llibertat per a anomenar-se com vulgui i de fer el que li véngui de gust. No deixarà un record inesborrable a la política. Fet i fet, els únics periodistes que no li llevaran l'ull de damunt seran els de la premsa rosa. Sempre he cregut que Borrell, tot i la seva intel·ligència, acabaria barrejat amb els comte Lequio, Bertín Osborne i tot un seguit de senyores frívoles que mantenen viu el morbo de la societat desenfeinada. Vull dir que no em causaria cap sorpresa si d'ací un temps, quan ja hagi perdut la purpurina de la dignitat pròpia d'un aspirant a president del govern, s'incorporàs a les tertúlies de passatemps i raons de Canal Nou. Tanmateix el camí polític que acaba de recórrer és ben possible que mai no tengui retorn. No gaudeix, Borrell, de gaires simpaties a la cúpula socialista. I per afegitó, Almunia sap que el PSOE necessita desfer-se de l'últim regidor de l'època González si vol tenir opcions reals d'arribar a Moncloa. D'altra banda, les virtuts de Borrell per a exercir el lideratge són més aviat escasses. Impulsiu en escreix, histriònic, amb una visió de l'Estat força confusa i amb molts pocs amics a Catalunya "fixem-nos que és l'únic polític català que no provoca malfiança entre l'electorat espanyol", no representava cap garantia sòlida de futur per al PSOE. A més a més, l'escassa autoritat moral que tenia entre els seus, va minvar notablement després de la rebolcada dialèctica que li clavà Aznar en el seu únic vis a vis en el Parlament. Per una cosa i l'altra havia esdevingut un polític inoportú, que tenia el costum de pixar fora de test. A posta, per tal d'ésser fidel a la seva trajectòria, no l'ha encertada ni a l'hora de dimitir. Temps per a triar el moment més escaient n'ha tingut de sobra, ja que no fa precisament una setmana que Huguet i Aguiar són sospitosos de frau. En canvi s'ha decidit per tocar el dos a vint dies de les eleccions, quan els electors comencen a interessar-se per allò que han fet o han deixat de fer dretes i esquerres. Així que l'ha esgarrada, i de quina manera! Per bé que els seus companys de partit pretenguin fer passar la seva dimissió per una victòria de l'ètica socialista, l'opinió pública sap que no és altra cosa més que l'exponent d'un nou episodi de corrupció. A hores d'ara no es pot preveure si aquest nou desencís de la gent d'esquerra es reflectirà a les urnes, però allò que es pot afirmar és que Borrell no haurà ajudat els seus a millorar els resultats del 13-J. Potser per altres camins, aliens al de la política, es guanyarà el cel. Per aquest no. Encara que si se'l guanya no voldria ésser dins la seva pell quan arribi a dalt. L'esperarà Lola Flores amb les sabates amb puntera. I no serà precisament per a ballar-li seguidilles.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.