nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 21°
24°

Per la supervivència

Pareix mentida el ramell de reaccions tòxiques que desperta una actitud pro-normalitat en aquest país. El senyor Miquel Vicens, president del Foment del Turisme, és un home que té per costum assistir a actes cívics als quals, en raó del càrrec, és convidat. La seva presència en concentracions en favor de la normalització de l'ús de la llengua és un símptoma de responsabilitat ciutadana. Però aquesta actitud, coherent no tan sols amb el seu ideari, sinó també amb alguns postulats fundacionals del Foment, és llegida pel president d'AECA, el senyor Felipe Navío, com una forma de fer política. I, sí, és clar, és una forma de fer política, però no més que l'actitud del senyor Navío: aquest també en fa quan acusa Miquel Vicens per fer costat a uns moviments cívics de recuperació cultural. Defensar unes coses és política i defensar les contràries, no? El dictamen del senyor Navío és abrupte: que Miquel Vicens es munti un partit a s'afiliï al que més li convengui. Una visió tan esquemàtica no pot ser resultat d'un exercici de reflexió sobre algunes qüestions, sinó un exabrupte dels que la urbanitat aconsella evitar. Miquel Vicens té, en aquesta illa, una tara mala de curar: diu allò que pensa, i si ha suggerit la manca de fe en la capacitat del govern Matas per resoldre tot solet la qüestió de les comunicacions, deu ser perquè ho creu: i curiosament es tracta d'una creença compartida, cada dia amb expressions més intempestives, per cada dia més persones. I per què no ho havia de dir? Aquí, qui més qui manco comença "és un dir" a tenir la sensació que una combinació estratègica de silenci i ensems és l'única garantia de supervivència. Per això mateix resulta especialment oxigenant que un membre significatiu d'allò que en deim "a veure quan ens posam a cercar l'expressió exacta" societat civil parli una mica clar i assenyali amb el dit una qüestió de pes. Què hem de fer? Segurament ja s'estan cercant maneres de preparar-li una emboscada i enviar-lo a ca seva. No els convé, i ara, sobretot ara, no volen cap veu dissident, ningú que els recordi que, senyors, ja ho dèiem, una illa no funciona si no funcionen els transports. Ni que els recordi res de res que no sigui una ficció embolcallada en músiques celestials.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.