Al voltant de la celebració del Correllengua i de la Diada
d'avui, els mitjans de comunicació han difós informacions i
opinions diverses sobre la situació de la llengua catalana a les
Illes Balears. En general, les dades i opinions descriuen una
situació en la qual hi ha símptomes contradictoris sobre l'estat de
la nostra llengua. Per una banda, s'han produït avanços en àmbits
en què abans la seva presència era nul·la o pràcticament
insignificant; per l'altra, es percep un retrocés d'ús en els usos
interpersonals, sobretot entre alguns sectors de població jove.
És cert que entre els sectors juvenils l'aprenentatge de la
llengua s'ha incrementat, gràcies sobretot a l'escola; però també
és cert que aquest aprenentatge, en algunes zones, no es reflecteix
en un increment evident d'ús de la llengua. Aquesta paradoxa no
hauria de sorprendre gaire, perquè l'increment d'ús només serà
possible si les condicions de l'entorn canvien a favor d'una major
presència del català com a llengua dominant.
La normalització del català no depèn exclusivament de la
població d'origen autòcton, encara que els seus comportaments
tenguin una importància vital, sinó que necessita la participació
de totes les persones que resideixen, de manera estable, a les
Illes. No és estrany, per tant, que enguany el missatge que més han
reiterat els organitzadors d'aquests actes hagi estat la necessitat
de sumar al procés de normalització la població d'origen immigrant,
siguin quines siguin la seva procedència i la causa que els ha duit
a establir-se entre nosaltres. Aquest fet i les dades que ens
ofereix l'enquesta realitzada entre els alemanys residents a
Mallorca pel Dr. Pere Salvà, catedràtic de la UIB,
ens proporciona un bon tema d'anàlisi.
És significatiu que només el 25% dels enquestats manifestin
interès d'integrar-se; i ho és en doble sentit. Per una banda
evidencia l'esperit amb què la resta de ciutadans alemanys es
trasllada a la nostra illa i ens ha de dur, necessàriament, a
reflexionar sobre la conveniència d'estimular l'assentament de
ciutadans com aquests. Per altra banda, aquestes dades mostren la
debilitat en què es manté la nostra societat que és incapaç de fer
que les persones procedents de fora sentin la necessitat pràctica
d'integrar-se per poder viure amb nosaltres.
Però també hem de fer referència a aquesta quarta part
d'alemanys que desitgen integrar-se. A aquests ciutadans els hem de
reconèixer un mèrit especial perquè, a pesar que a la pràctica deu
semblar-los que no ho necessiten, opten per una decisió que ens pot
ajudar a fer que la societat mallorquina, d'aquí a una partida
d'anys, no sigui una societat totalment descohesionada.
Però, perquè sigui possible que els alemanys "i els immigrants
d'altres procedències" que volen integrar-se ho puguin fer, han de
comptar amb un entorn que els ho permeti. Aquesta és, precisament,
una de les tasques de les institucions: fer que l'entorn
sociolingüístic faciliti la incorporació dels nouvinguts i els seus
fills al conjunt dels catalanoparlants. Un entorn així, també farà
que molts més vegin la necessitat d'integrar-se en la nostra
societat.
Que un entorn favorable a la llengua catalana fa possible la
integració, ho mostra el fet que a bastants de pobles de Mallorca
els fills dels estrangers que hi resideixen passen a ser
catalanoparlants, com els fills dels autòctons.
Un exemple és que, ahir, quan la flama de la llengua va passar
per Porreres, entre els qui la portaren i llegiren el manifest hi
havia estrangers i fills d'estrangers que ja parlen en català, i
que les darreres paraules les va dir en Sergi, un al·lot de sis
anys d'origen rus que només fa sis mesos que és a Mallorca, i que
parla el català com qualsevol altre nin de Porreres de la mateixa
edat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.