Ja sabem que els diaris s'han d'escriure tots els dies i que, de vegades, i per falta de matèria periodística, qualsevol cosa és bona. Això no hauria de ser així, emperò, en una secció del seu diari que es diu «Tal dia com avui», on es poden contar les coses ocorregudes fa un, tres, deu, quinze, cent, tres-cents, set-cents, mil, mil cinc-cents, dos mil quatre-cents i fins i tot tres mil cinc-cents anys i busques, perquè Ramsès ens deixà escrit quins dies va protagonitzar la famosa batalla de Qadesh contra els hitites. Miri si n'hi ha de temes, per escriure.
Per desgràcia, i en el seu diari, el «Tal dia com avui» s'hauria de reescriure en un «Què tal me sent avui» de l'escriptor Miquel Ferrà i Martorell. I és que Ferrà escriu, no poques vegades, coses que res tenen a veure amb la immensa història de la humanitat, sinó amb la seva pròpia història, petita i curteta.
Per exemple: el passat dimarts dia 6 venia a fer bé la publicació d'una novel·la d'Antoni Mus (La Senyora) per assegurar que ell és un dels autors més prolífics d'aquesta terra i poc reconeguts en comparació a alguns «mandarins», que diu ell. Avui, dilluns dia 12, ens vessa al damunt un altre «revival» nostàlgic i ressentit sobre «l'aigua beneïda» que pixa ell en els seus escrits en comparació a les depravacions i perversions dels altres escriptors. Això no és gens seriós, senyor director.
Molt poc interessa als lectors les reflexions escatològiques de Miquel Ferrà i Martorell, i sí el que succeí «Tal dia com avui». Per això, li demano un toc d'atenció cap al seu col·laborador, a qui Déu conservi en la glòria per moltíssims d'anys.
