L' exclusió dels xuetes de les llistes electorals, tal com denuncia l'Associació Balears-Israel, només pot sorprendre a simple vista i els no iniciats. Tanmateix, la realitat illenca, almenys pel que fa a una certa xenofòbia antropològica, persisteix a mantenir actituds discriminatòries.
Des de l'acte de fe del 1691 fins avui, la societat mallorquina no ha potenciat suficientment una cultura de la tolerància i la integració social, inicialment perquè els xuetes, en tant que grup social, eren «odiats» a causa del seu poder econòmic i posteriorment perquè s'inclinaren en favor del liberalisme. Els sectors dominants mallorquins generaren un antixuetisme falsament religiós i doctrinari, amb la intenció d'eliminar-los de la vida pública, i crearen una llegenda negra que encara perdura. Paradoxalment, només el PSM manté alguns xuetes a les seves llistes, de la mateixa manera que hi ha integrat persones de color.
Els sectors benestants i benpensants, ancorats en el seu doble llenguatge, mantenen un discurs en el qual s'equipara el nacionalisme a la manca de voluntat d'integració. Aquests sectors «triomfants» s'han sentit sempre més còmodes entre inquisidors i repressors. No és estrany, doncs, que només els grups progressistes i nacionalistes sostenguin un tarannà tolerant, perquè el nacionalisme se sap hereu, entre d'altres, de Marian Aguiló i de tants altres recuperadors de la catalanitat de Mallorca, però també dels que sempre s'han sentit marginats pel poder.
