El més positiu i solidari que es pot fer en aquest moment és dissenyar un pla d'ajuda generós en favor de Kosovo. Mentre la societat occidental debat, sense gaire encert, l'estratègia militar i política als Balcans, podríem acabar oblidant la tragèdia humana del poble kosovar. Allò que ens hauria d'interessar, de veritat, com estan fent les institucions públiques illenques, és demostrar amb fets concrets la nostra capacitat altruista i generosa amb els damnificats, amb aquells que sofreixen una guerra que no han cercat directament. El poble kosovar només ha lluitat per la seva terra, la seva llibertat, la seva cultura i uns trets identitaris trepitjats, sobretot des que el 1989 Sèrbia va acabar amb la seva autonomia política. Com a nació que som, podem entendre millor que molts la repressió cultural i política que poden patir els pobles quan estan en mans de règims totalitaris, i com a nació que som ens sentim també més a prop d'aquells que, a més de sentir-se marginats i malmenats per l'Estat, són víctimes de la seva barbàrie organitzada. No és el moment de condemnar, ni de justificar, el llançament de bombes. És, segurament, el moment de demostrar i legitimar des d'actituds pacífiques i solidàries que creim en la diversitat, en el respecte, l'autonomia, la independència i l'autodeterminació dels pobles. Només així aconseguirem fer callar les bombes de l'odi, moltes de les quals no són més que la conseqüència de l'antinacionalisme malentès que impera a Europa.