Qualsevol que hagi fet el servei militar i prestàs una mica d'atenció a les explicacions sobre tàctiques i estratègies dels exèrcits podrà recordar quina és la finalitat de les diferentes armes. En un atac convencional, el primer que actua sol ser l'exèrcit de l'aire, amb bombardeigs sobre els objectius militars de l'enemic. Aquesta feina també la pot fer la Marina, si és que té bons canons o míssils.
Una vegada que l'exèrcit atacant ha debilitat l'operatiu tàctic i estratègic del seu enemic, es fa necessària una intervenció terrestre que consolidi les posicions guanyades. La primera que avança en els territoris enemics és la cavalleria "és a dir, els tancs" que destrueixen les posicions defensives que puguin quedar i facilita l'entrada de la infanteria "és a dir, els soldats" que ocuparan carreteres i ciutats. A mida que es consolidi la penetració s'aniran fent presoners militars i polítics, fins a desmuntar l'estructura de l'Estat envaït. Quan això succeeix, la guerra s'ha acabat.
El que passa a Iugoslàvia segueix aquest ritme. Primer, les operacions de debilitament, amb bombardejos cada vegada més intensos, fins a destruir infraestructures d'ús civil "refineries, fàbriques d'electricitat, ponts, carreteres, estacions de ferrocarril...". Segurament, l'OTAN espera que el Govern de Milosevic capituli en no poder suportar la presió externa "els atacs" i interna "el malestar civil. Però res d'això no passa de moment.
Si la situació es perllonga, l'OTAN es veurà obligada a donar curs a una intervenció terrestre, en què els serbis es creuen superiors: de fet, coneixen el terreny i ja han fet més d'una guerra. De manera molt astuta, Milosevic ataca Kosovo per fer inevitable la reacció terrestre de l'OTAN. La situació és molt complicada per als aliats, perquè es comptaran per milenars les baixes dels soldats que entrin a Iugoslàvia.
Per afegitó, l'exèrcit rus "no pas els polítics russos" deixen sentir els sorolls dels seus sables. Els generals exsoviètics saben que si Sèrbia capitula, també ho fan ells com a símbol d'una superpotència. Una intervenció russa en el conflicte suposaria una catàstrofe: res ja no seria igual en els pròxims anys.
Qui pitjor viurà aquesta situació serà "a part de Iugoslàvia" l'Europa continental, que corre el risc de tornar a rompre's com a projecte d'unitat. El pitjor de tot això, emperò, és pensar que els americans res no han perdut a Kosovo (res no han fet pels kurds i res contra els israelians, posem per cas), i que al darrere d'aquest atac hi ha raons que nosaltres desconeixem.
