Qualsevol que hagi fet el servei militar i prestàs una mica
d'atenció a les explicacions sobre tàctiques i estratègies dels
exèrcits podrà recordar quina és la finalitat de les diferentes
armes. En un atac convencional, el primer que actua sol ser
l'exèrcit de l'aire, amb bombardeigs sobre els objectius militars
de l'enemic. Aquesta feina també la pot fer la Marina, si és que té
bons canons o míssils.
Una vegada que l'exèrcit atacant ha debilitat l'operatiu tàctic
i estratègic del seu enemic, es fa necessària una intervenció
terrestre que consolidi les posicions guanyades. La primera que
avança en els territoris enemics és la cavalleria "és a dir, els
tancs" que destrueixen les posicions defensives que puguin quedar i
facilita l'entrada de la infanteria "és a dir, els soldats" que
ocuparan carreteres i ciutats. A mida que es consolidi la
penetració s'aniran fent presoners militars i polítics, fins a
desmuntar l'estructura de l'Estat envaït. Quan això succeeix, la
guerra s'ha acabat.
El que passa a Iugoslàvia segueix aquest ritme. Primer, les
operacions de debilitament, amb bombardejos cada vegada més
intensos, fins a destruir infraestructures d'ús civil "refineries,
fàbriques d'electricitat, ponts, carreteres, estacions de
ferrocarril...". Segurament, l'OTAN espera que el Govern de
Milosevic capituli en no poder suportar la presió externa "els
atacs" i interna "el malestar civil. Però res d'això no passa de
moment.
Si la situació es perllonga, l'OTAN es veurà obligada a donar
curs a una intervenció terrestre, en què els serbis es creuen
superiors: de fet, coneixen el terreny i ja han fet més d'una
guerra. De manera molt astuta, Milosevic ataca Kosovo per fer
inevitable la reacció terrestre de l'OTAN. La situació és molt
complicada per als aliats, perquè es comptaran per milenars les
baixes dels soldats que entrin a Iugoslàvia.
Per afegitó, l'exèrcit rus "no pas els polítics russos" deixen
sentir els sorolls dels seus sables. Els generals exsoviètics saben
que si Sèrbia capitula, també ho fan ells com a símbol d'una
superpotència. Una intervenció russa en el conflicte suposaria una
catàstrofe: res ja no seria igual en els pròxims anys.
Qui pitjor viurà aquesta situació serà "a part de Iugoslàvia"
l'Europa continental, que corre el risc de tornar a rompre's com a
projecte d'unitat. El pitjor de tot això, emperò, és pensar que els
americans res no han perdut a Kosovo (res no han fet pels kurds i
res contra els israelians, posem per cas), i que al darrere
d'aquest atac hi ha raons que nosaltres desconeixem.
David Vidal i Pericàs. Manacor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.