Victòria pírrica
La setmana passada, el govern de Madrid va donar llum verd a l'anomenada «tarifa plana» per als usuaris d'Internet. Això de la «tarifa plana» hauria de voler dir que, independentment del nombre d'hores que un usuari estigui penjat del telèfon navegant per Internet, la factura cada mes de Telefónica per aquest concepte seria constantment igual a mil durets de no res. La planitud de les tarifes és una reivindicació vella dels internautes, especialment a partir de l'escandalosa apujada dels preus de les telefonades locals de l'any passat i, per consegüent, més d'un lector incaut pot ser induït a creure que, per aquesta vegada, i sense que serveixi de precedent, Telefònica i el govern han escoltat les veus dels usuaris i, a més, n'han fet cas. Ni de prop fer-hi! En tot cas, la consecució de les tarifes especials per a Internet és una victòria pírrica, és a dir, una victòria en la qual hom hi ha perdut bastant més que no pugui haver-hi guanyat. De fet, no crec que ningú, tret de Telefònica és clar, hi guanyi res ja que, per una banda, els usuaris que vulguin fer ús d'aquesta opció hauran de comprar mòdems nous, especials per a aquesta comesa, que costen, a preu d'oferta, més de cinquanta mil pessetes. En segon lloc, els proveïdors d'Internet que vulguin oferir aquest servei als seus clients també hauran de fer una costosa adaptació de les seves instal·lacions, la qual cosa repercutirà, necessàriament, en el preu de les quotes dels seus abonats. Tot plegat, està més clar que l'aigua que, també aquesta vegada, costarà més el pa que el peix. La història de la implantació d'Internet per aquí, i el paper que Telefònica hi ha jugat, té ribets ben peculiars i contradictoris. En els inicis, vers l'any 1995, Telefònica va posar en marxa Infovía, que era, entre moltes altres coses, una manera de facilitar l'accés a Internet per a tothom i a preu de telefonada local, devers cent setanta pessetes per hora. Aquesta fou una iniciativa que va tenir un èxit aclaparador i va aconseguir que Internet fos de bon de veres un servei accessible, pel seu cost, per a la gran majoria d'usuaris. Aquest èxit va dur una onada d'optimisme sobre les noves oportunitats de negoci, formatives i de lleure, que l'accés gairebé universal a la xarxa insinuava. Per una vegada mai, Telefònica havia tingut una participació ben positiva en la penetració de la tecnologia en la nostra societat, és a dir, en la seva modernització i posada al dia. Tanmateix, el goig va durar poc i els dirigents, no sé si els del govern o els de Telefònica o tots alhora, rectificaren a temps i varen començar per pegar un cop de gràcia a Infovía, quan varen decretar una apujada astronòmica del preu de les telefonades locals, apujada dirigida especialment contra els internautes, ja que les telefonades que s'apujaren més varen ser les locals de més de sis minuts de durada. Per si no n'hi hagués a bastament, després en nom de la liberalització, substitueixen Infovía per Infovía Plus, i aconsegueixen protagonitzar un dels nyaps més espectaculars d'aquests darrers anys. I ara, diuen que per sadollar les reclamacions dels usuaris, han fet això de la tarifa plana, amb els condicionants que els he esmentat. Doncs no, no ho fan pels usuaris. Poden tenir barra a bastament com per dir-ho, però no crec que ni ells mateixos s'ho creguin. De fet, si tenen èxit amb la implantació de la tarifa plana, és a dir, si hi ha un nombre suficient d'usuaris que comprin els mòdems de tecnologia ADSL, aquest n'és el nom tècnic, el que estaran fent aquests usuaris serà pagar de la seva butxaca els experiments que les velles companyies telefòniques de pertot arreu han començat a fer amb aquesta tecnologia. I saben per què els fan. aquests experiments? Pel que sembla, és el que més s'acosta, per les seves prestacions, a les possibilitats que ja comencen a oferir els cablejats de fibra òptica que s'estan començant a instal·lar pertot. Aquests cables nous poden dur veu, dades i imatges, tot a la vegada, pel mateix forat, la qual cosa converteix en ferralla els milions de quilòmetres de fil de coure de l'actual xarxa de telèfons que només poden dur veu i, de forma molt limitada, dades. Mirin per on, la solució d'aquest problema passa, de moment, per introduir la incipient i cara tecnologia ADSL, la que ara hem de pagar els internautes si volem gaudir de tarifa plana. Això, com les victòries pírriques, ja està inventat i té un nom, que tot i que no és políticament correcte és ben entenedor: ésser banyut i pagar el beure. Ja ho saben, la primera d'aquestes coses no depèn d'un mateix; però la segona sí que és un acte ben voluntari. No és qüestió de badar.
També a Opinió
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- Aquests són els municipis de les Balears al top 100 de demanda de lloguer
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.