Per una cultura de la pau

TW
0

La pau, com tants altres valors essencials, sembla que és més fàcil de receptar que no de prendre. Aquells que seguim el dia a dia del conflicte entre Sèrbia i l'OTAN ens hem adonat de la gran dificultat que suposa analitzar aquella realitat amb uns mínims de'objectivitat, però hem coincidit en la necessitat d'impulsar ajudes humanitàries al poble kosovar i impulsar un projecte de diàleg i de pau. Tots, directament o indirecta, som part del conflicte, perquè els estats del nostre entorn geogràfic i polític hi han pres part i han fet una opció clara de lluitar en favor dels drets del poble de Kosovo. No obstant això, des d'instàncies diverses, com ara el mateix Joan Pau II, han intentat impulsar la cultura de la pau, la mateixa, encara que des d'una òptica i interessos ben diferents ha duit a terme el primer ministre rus Primakov.

Tanmateix, la negociació, el diàleg i la pau és encara molt lluny, i té un preu excessivament elevat. La neteja ètnica del poble de albano-kosovar continua i Milosevic persisteix amb la seva política feixista d'eliminació sistemàtica dels líders polítics, professionals liberals, educadors i comunicadors; i el nombre d'exiliats s'acosta ja als dos-cents mil. La situació continua essent tràgica i l'OTAN es mostra decidida a continuar la seva estratègia, mentre «el victimisme serbi» continuï essent una pantalla per amagar la repressió indiscriminada i sistemàtica contra Kosovo. Són massa crims sobre l'esquena de Sèrbia que augmenten la desconfiança occidental.