Espanya i l'OTAN

29/03/99 0:00

Aquests dies de vergonya per a Europa i per a tots els estats integrants de l'OTAN, a penes no hi ha veus crítiques contra la intervenció. És veritat que tota la informació que ens arriba de Kosovo és confusa i, gairebé sempre, poc objectiva, però molts esperàvem que les veus crítiques que es manifestaren en aquells referèndum anti-OTAN tornassin a sorgir amb més força. Allò que s'escollí lliurement en aquell moment era per això, però llavors només es parlava de la seguretat europea, de la defensa pròpia i de les escasses probabilitats d'atacs de l'organització militar. Tanmateix, el temps ha donat la raó als crítics.

Per ventura allò que ha frenat bona part de l'opinió pública és el confusionisme i l'escassa simpatia amb la brutalitat de Milosevic; però algú hauria de ser la veu crítica d'una societat occidental que no gosa aprovar un judici a Pinochet i després jutja bèl·licament un altre governant. És difícil d'entendre, a no ser que, entre tots, ens dediquem a fer el joc a les grans potències. Un dels dubtes més seriosos en tot això, i algun dia probablement s'aclarirà, és el negoci i la provatura de les armes. Si els Estats Units d'Amèrica fan proves i especulen, no ho haurien de fer amb el nostre consentiment i la nostra col·laboració. És ben hora de denunciar falsedats i farses polítiques, i molt més si es fan en nom dels drets humans. Europa necessita una tercera via, fonamentada en l'antimilitarisme i la cultura de la pau i el desarmament.

Miquel Ballester. Palma