La postura de Sèrbia

L'atac de l'OTAN contra les posicions militars sèrbies constitueix el punt de no retorn del sagnant caos de Kosovo. El que no es pot preveure en aquests moments són les conseqüències. Sèrbia ja no pot cedir més. I ha decidit lluitar impulsada per la desesperació. El desmembrament de l'antiga Iugoslàvia de Tito ha arribat al punt on els serbis ja no tenen altre recurs que desafiar la comunitat internacional. Se senten molt ferits i, sobretot, enganyats. Quan Europa estava envaïda pels nazis, els serbis lluitaren desesperadament a les seves muntanyes contra la Wermatch. Oficialment eren l'exèrcit d'alliberació de Iugoslàvia. En realitat eren serbis que atacaven alemanys, croats i altres eslaus aliats de Hitler. Els seus caps de columna eren antics membres de les Brigades Internacionals a la guerra d'Espanya. A més, encara que formalment comunistes, en realitat tenien assessors britànics i, gràcies a la seva capacitat de lluita, Churchill pogué dir que els Balcans eren el baix ventre de Hitler. Acabada la guerra, Tito trencà amb Stalin i impedí la instal·lació de l'Exèrcit Roig a la Mediterrània. Fou un altre favor impagable a Occident. Però a la mort del fundador ressorgiren les rancúnies. L'actual Alemanya donà suport material a la independència d'Eslovènia i de Croàcia. Belgrad (cosa que no va fer mai Tito) es tirà en braços de Moscou. I ara vivim el darrer capítol del drama, amb una Europa unida que ja no pot consentir que els Balcans siguin el seu baix ventre.