Un exemple d'honestedat política

TW
0

La dimissió fulminant del ministre de finances alemany, Oskar Lafontaine, és un magnífic exemple de coherència i honestedat política, cosa que abunda molt poc en aquesta Europa esquizofrènica desideologitzada i esmaperduda, de final de mil·lenni.

Perquè sens cap dubte aquesta dimissió conté una profunda càrrega ideològica. Fins i tot es diu i es constata des de diversos rotatius conservadors d'arreu del continent que ha estat la patronal germànica, el Banc Central Europeu i el maleït i/o gansteril poder econòmic globalitzador qui han fet caure el «Napoleó del Sarre», que no ha volgut continuar exercint les seves funcions com un titella, tot traint els seus electors. Per contra, el canceller Schröeder ha tingut molt poc a veure amb aquesta dimissió. Era un ninot i ara continuarà sent, més que mai, una figura de guinyol, molt semblant a la que representa el seu amic britànic, Tony Blair. Un altre fet simptomàtic d'aquest cas és que el poderós The International Herald Tribune (el representant ianqui a Europa del totalitarisme neoliberal i dinamiter d'una Europa unida, forta i social) i els imperialistes mercats financers internacionals estan, orgàsmicament, molt satisfets. Han tornat a guanyar una altra batalla a favor de la injustícia social universalitzadora i en pro d'aquell estúpid argument «diví» de la fi de la història.

Josep M. Loste. Portbou.