Si un dia un estudiós decideix examinar la premsa dels darrers
anys "ara internet permet arxivar amb molta facilitat, poc espai i
poc temps" per conèixer les relacions entre els nostres escriptors
d'ara, caurà de cul. Avui dia no es pot fer cap assaig biogràfic
seriós sense consultar els escrits apareguts en premsa
"entrevistes, crítiques literàries, etc." favorables o contraris a
l'individu estudiat, car aquests poden aportar molta documentació
que no es trobaria enlloc més. Aquest és un dels motius pels quals
és important que els diaris i les revistes s'utilitzin per destapar
algunes activitats dels escriptors "amb col·laboracions de
professors universitaris, crítics i periodistes" dirigides a
escanyar els seus companys i, sobretot, a donar-se la màxima
importància possible a ells mateixos. Només aquest punt, per tant,
justificaria les polèmiques; encara que personalment crec que les
denúncies són imprescindibles perquè amb elles s'aconsegueix, a poc
a poc, anar destruint socialment els escriptors que han practicat
la corrupció durant anys i anys, els quals són els que perjudiquen
més "juntament amb polítics imperialistes" la cultura catalana.
Abans de passar a fer historials personals descriuré, a grans
trets, els mètodes més freqüents de corrupció literària, que es
poden separar en dos grans blocs: els anomenats mètodes col·lectius
(els que es duen a terme amb un mínim de dos escriptors, o d'un
escriptor i un altre individu del món de la cultura) i els
individuals (les ocasions en què l'escriptor, abandonat pels altres
o de personalitat solitària, s'ho munta tot sol).
Els mètodes col·lectius es basen, per dir-ho d'una manera
senzilla, en l'intercanvi de favors, i els favors són aquell
conjunt d'elements que interessen més als escriptors: conferències,
recitals, crítiques literàries, aparicions en premsa, premis
literaris i publicacions dels llibres. Així l'escriptor X convida a
fer una conferència l'escriptor Y, i aquest li torna el favor
votant-lo en un premi. I, tot això, per què perjudica la cultura?
Idò perquè a moltes de les conferències d'àmbit universitari en
lloc de tenir un conferenciant triat per motius literaris, se'n té
un que és allà a causa d'un favor, i perquè moltes vegades en lloc
de premiar la millor obra es premia la de l'amic, etc., i qui hi
surt perdent sempre és el públic de la conferència o el públic
lector.
Els mètodes individuals són propis dels escriptors més
desesperats perquè ningú no els té en compte. Aquests escriptors es
caracteritzen, sobretot, per encalçar incansablement els
periodistes i demanar-los, quasi de genolls, que els facin una
entrevisteta, o que els anomenin entre les persones presents a tal
acte, etc. Alguns d'aquests escriptors, després de veure com això
no els funciona, canvien d'estratègia i envien als diaris disquets
amb autocrítiques i notícies sobre ells «per llevar feina als
periodistes», fet que és un clar insult al periodista i per això
aquest tira els disquets a la paperera o "en una manifestació clara
d'humanitat" els retorna.
Després de tot això es pot entendre que, quan un escriptor es
declara en contra de polèmiques d'aquesta casta, moltes vegades és
perquè hi ha motius pels quals pot rebre ell. Tot això és
impossible aturar-ho, però és imprescindible que sigui exposat a
l'opinió pública "la qual va tallant els caps a la xusma
intel·lectual": escriptors que fa cinc anys eren tenguts per
persones honestes avui quasi tothom ja sap que són corruptes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.