Arenas i el Cid... mort

TW
0

Ahir, em telefonà un bon i vell amic meu que, com és normal en aquest país, mai no llegeix el meu article de cada dia. Em telefonava per dir-me que ha felicitat el president Matas per l'èxit fantàstic de la Diada. «Ben fet», vaig dir jo, per no dir cap inconveniència. «I tu que l'has felicitat?», em preguntà ell. «No, no... encara no», vaig respondre. Quan penjà el telèfon el meu amic, més popular que tots els «populars» plegats, vaig pensar que, entre tants cavalls i cavallers medievals, ell hi degué creure que es podria repetir la història d'aquell que guanyava les batalles, després de mort. Però diu Arenas que no el preocupa...