Quins joves tenim?

Aquest estudi és digne d'una acurada reflexió perquè, des del pròleg fins als resultats de les enquestes, tot és indicatiu de la nostra realitat més immediata.

Al pròleg, la senyora Rosa Estaràs, consellera de Presidència del Govern balear, elogia la feina dels responsables de l'estudi, el Departament de Ciències de l'Educació de la UIB, i diu: «El que és més important, en tot cas, és que ja disposam d'una eina de treball exigent, que haurà de ser, sens dubte, el punt de partida per a un camí que no podrà tenir dreceres; un camí que ens pertoca recórrer a tots amb entusiasme, dedicació i rigor». Òbviament, un exercici extraordinari de parlar per no dir res: un camí, dreceres, entusiasme, rigor...; parole, parole, parole..., i gens de contingut.

Tanta de sort que en acabar el pròleg comença un estudi ben acurat que ens descobreix com són els nostres joves i, pens, que les dades que se'n deriven ens fan veure el futur amb una mica d'esperança.

Segons l'estudi, doncs, els joves de les Balears es troben: a favor del divorci, en contra de la pena de mort, a favor de l'avortament, a favor de l'autodeterminació, en contra del servei militar, en contra de l'energia nuclear, etc. Uns joves amb una ideologia oberta, progressista, pacifista i ecologista (sic).

D'altra banda, els joves es declaren majoritàriament apolítics, i quan defineixen la seva ideologia política, és dominant l'esquerra. Així, un 22 per cent diu que és d'esquerres, un 7'7 per cent es declara de dretes, un 7 per cent de centre, un 2'2 per cent d'extrema esquerra, i un 0'4 per cent d'extrema dreta.

Els resultats són, en conseqüència, prou positius des del punt de vista dels que consideram que la dreta (PP) en aquesta terra ha significat uns efectes destructors sobre la llengua, la cultura, el territori, el moviment associatiu, etc. Si ens hi fixam, els joves que es declaren d'esquerres superen tota la resta junts, però hi ha una dada ben preocupant: el 40 per cent dels enquestats diuen que no tenen opcions polítiques. No és estrany que els esdeveniments polítics dels darrers temps (túnels, casos Calvià, diversos presidents, Matas, Matos, etc.) hagin creat una desconfiança cap a la classe política encara superior a la que pot considerar"se «normal». El descrèdit de tot el que fa olor "en molts de casos, pudor" a algunes institucions i grups polítics és tant important que la feina d'aquells que tenim alguna responsabilitat en el món de la política ha d'anar clarament encaminada a recuperar aquesta confiança perduda, si és que algú n'ha tenguda mai.

Una altra dada per la qual aquells que som nacionalistes "els que estimam, protegim i fem feina per la nostra terra abans que per cap altra" ens hem de sentir encoratjats, és la que ens indica que el 51'7 per cent dels joves estan a favor de l'autodeterminació.

Que un percentatge tan elevat dels nostres joves cregui en la lliure autodeterminació dels pobles "dret reconegut a l'article 1r del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que va entrar en vigor el 23 de març de 1976" és a dir, pensin en l'autodeterminació com un dret positiu per al nostre poble, significa un avanç importantíssim en el camí de la conscienciació que som una terra amb, com a mínim, un dret que encara no és exercitable.