En ciència política diuen que els governs dels països
democràtics han de liderar les propostes per aconseguir el benestar
social i econòmic dels conciutadans. Més d'un cop he sentit a dir a
algun candidat tot just elegit que aspirava a ser president de tots
i no sols d'aquells que l'havien votat. És una frase que els
honora. En pronunciar-la, emperò, segurament encara no han tastat
les dificultats que trobaran per complir la paraula donada. Hi ha
presidents que no l'han pronunciada mai i se'ls nota que ho són ni
tan sols a favor dels seus electors sinó a favor dels que han
maniobrat per asseure'ls a la cadira presidencial. N'hi ha d'altres
"i aquest seria el cas del president Matas" que sense haver estat
plebiscitat i sent deutor de favors antics, fa tot el possible per
presentar-se com un president populista que no és el mateix que
popular. Alguna cort d'assessors ha dit a Matas que per ser
president plebiscitat havia de fer gestos que indicassin un
allunyament de les postures depredadores del territori que han
caracterizat els vuitanta i noranta.
La Llei General d'Ordenació Turística (LGOT) i les Directrius
d'Ordenació Territorial (DOT) són els gestos als quals em referia i
que foren precedits pel decret de moratòria turística de gener del
98 i la campanya publicitària titulada «Les Illes que volem» de la
primavera passada. Això ha fet que el debat sobre el territori hagi
estat el més viu d'aquest darrer any. Tothom s'hi ha referit:
polítics, arquitectes, ecologistes, periodistes, batles,
geògrafs... però ens mancava la veu més interessant de totes les
veus, la veu dels hotelers i constructors.
Darrerament he llegit el que han dit el degà del col·legi
d'aparelladors (i constructors), el president dels constructors i
els dels hotelers. En els dos darrers casos, d'una forma educada,
pausada i tranquil·la han fet alguna crítica als textos elaborats
pel govern. No em queix, no m'espant, sinó que ho veig com un joc
habitual. Es tracta del que altre temps dèiem búnquer o poder
fàctic, sempre xocant i volent doblegar els poders legítims. En les
etapes més autoritàries nop ens cabia cap dubte que existien i fins
i tot eren notoris. En etapes democràtiques, com que es mantenen en
secret, ens pensàvem que havien desaparegut.
Què és el que hi diuen constructors i hotelers a l'ordenació
turística i territorial? Doncs que no els emprenyin massa perquè
sinó l'activitat econòmica es pot ofegar i d'això tots ens rebrem.
No volen ser controlats ni volen posar un duro per assumir els
costos de la modernització que proposa el govern. Ho han dit amb
paraules ensabonades i ha estat interpretat com un recolzament a la
gestió de Matas. En una paraula: no li han lladrat a la cara.
Supòs que el govern ni vol ni pot resistir les pressions dels
grans interessos econòmics. Per aquests poders de fet qualsevol
ordenació legal és una afronta perquè a ells no els ha de controlar
ningú (!). Aquest govern no els pot controlar massa, ni els que
vénguin tampoc ho podran fer fins al punt de prioritzar els
interessos generals de la població. Sols en el cas que el govern de
les Illes Balears fos un instrument de cohesió social podríem
pensar en la possibilitat de fer un ordenament que cercàs allò que
se'n diu el benestar social i econòmic de nosaltres i els nostres
fills. Segurament una concepció més sobiranista de l'exercici del
poder polític ens donaria més marge de maniobra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.